La Covid-19 i els valors de la Il·lustració i la UE

L’arribada i els estralls de la Covid-19, o coronavirus, a part del mal que està causant amb milers d’infectats i morts (sobretot les persones grans), sense respectar països, estats socials o fronteres, està posant a prova –a més– valors com la democràcia, els drets humans, mentre que d’altres valoren la disciplina del totalitarisme. Nosaltres vivim en el context de la Unió Europea (encara en construcció), bressol dels drets humans que poc després de la II Guerra Mundial (1939-1945) foren acceptats per la resta de països l’any 1948 a l’ONU. Però al món hi ha altres sistemes, com el capitalisme més descarnat dels Estats Units d’Amèrica (EUA), la Unió Europea (UE) fruit de la Il·lustració, el comunisme més pragmàtic, com a la Xina, passant per l’Orient Mitjà, amb règims teocràtics islàmics.

Com tothom sap, l’origen de la pandèmia va sorgir a la Xina comunista a principi del 2020 i ara ja s’ha escampat per tot el món amb afectacions diferents sense que hi hagi encara un antídot, i quina serà la seva evolució futura està modelant una nova manera de ser i de comportar-se. Una situació davant la qual o ens unim tots plegats o no ens en sortirem. Però jo voldria posar l’accent en els possibles canvis morals i polítics i valors que aquesta metamorfosi accelerada per la Covid-19 pot comportar. Per a alguns la Xina se n’està sortint prou bé degut al seu règim totalitari amb el que això significa: l’acceptació de la bondat d’un règim comunista amb una disciplina totalitària davant de situacions com aquesta o semblants. A l’altre cantó de la balança, els EUA amb un lideratge nefast del republicà Donald Trump, que nega l’evidència avantposant l’economia capitalista per davant dels drets humans. Entre uns i altres, la UE, filla –com hem dit– de la Il·lustració de final del segle XVII que seguí amb la Revolució Francesa (1789), bressol de molts dels valors, els fonaments, que ha creat un tarannà que cal conservar. És l’ADN de la UE.

Què fou i què significà la Il·lustració? Val la pena que hi dediquem atenció.

La Il·lustració és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va néixer en terres de França, al Regne Unit i a Alemanya a final del segle XVII que es va estendre a altres parts d’Occident durant el segle XVIII. Se l’anomenà el segle de les llums. L’intens impuls demogràfic i també econòmic i l’eclosió del pensament il·lustrat van ser possibles en una època de revolucions burgeses que afavoriria la Revolució Francesa (1789) i la Revolució Industrial. Aquest moviment fa referència a la raó, identificada amb la llum, ideal i guia dels individus de l’època. Va ser el principi de la fi de l’antic règim.

Referent a la Il·lustració, fou un moviment intel·lectual històric. Al mateix temps, va tenir també una expressió estètica que s’anomenaria neoclassicisme i que va renovar especialment les ciències, la filosofia, la política i la mateixa societat. Aquest corrent advoca per la raó com a forma d’establir un sistema ètic. La mentalitat il·lustrada no presentava unes actituds uniformes i entre els denominadors comuns del moviment es troben elements com el naturalisme, el racionalisme i també l’humanisme.

Una fita important de la Il·lustració va ser l’elaboració i publicació de la primera Enciclopèdia, entre els anys 1751 i 1765, que es publica a França gràcies a Denis Diderot i Jean le Rond d’Alambert, amb la col·laboració de pensadors il·lustres com Montesquieu, Rousseau i Voltaire, amb la pretensió d’educar la societat: una societat culta que pensa per si mateixa era la millor manera d’assegurar la fi de l’antic règim, ja que l’absolutisme i els fanatismes es basaven en la ignorància del poble a dominar. Un dels propòsits fonamentals dels pensadors de la Il·lustració era liderar el món cap al progrés traient-lo de segles de tradicions, supersticions, irracionalitat i tirania. Aquest moviment va configurar el marc intel·lectual en què es produïren diverses revolucions com la Guerra de la Independència dels Estats Units d’Amèrica (1776) respecte de la Gran Bretanya i tretze anys després la Revolució Francesa (1789). També propicià l’auge del capitalisme i el naixement del socialisme.

Un altre destacat moviment filosòfic del segle XVIII relacionat íntimament amb la Il·lustració se centrà en la fe i la pietat, que eren parts integrals de l’exploració de la filosofia natural i de l’ètica. Voltaire i Jean-Jacques Rousseau van qüestionar i criticar la mateixa existència d’institucions fins llavors intocables com l’Església i l’Estat.

L’economista i historiador Emmanuele Felice (Lanciano, 1977), doctor en Història Econòmica, que combina la labor com a autor i columnista amb la de professor d’Economia i Política Econòmica a la Universitat d’Annunzio, a Pescara, autor del llibre Història econòmica de la felicitat (Crítica), va dir en una entrevista de Fèlix Badia a La Vanguardia que “des de la Il·lustració hem creat les condicions per ser feliços, un concepte en què es garanteix la llibertat, les relacions socials i el fet de donar un sentit a la vida”. També parla de l’expansió de la influència com la Xina comunista i autoritària i critica que els EUA no han estat capaços de donar una resposta global. De la UE expressa la seva confiança que aprofiti la crisi actual per avançar en la seva integració en un marc democràtic. La crisi que estem vivint –segons Fèlix Badia– està accelerant una pugna entre dues versions del capitalisme, “la que està ancorada en els drets humans i la que pensa que aquests drets i la democràcia no són prioritaris”.

Conclusió: crec que cal seguir valorant l’herència de la Il·lustració i els seus valors intrínsecs que –com hem dit– formen part de l’ADN de la Unió Europea, de la qual formem part.