Andorra, país clau per a la Covid-19

Ens han explicat que la pandèmia de la Covid-19 es va originar a la Xina. D’allà es va estendre a països veïns on es va tallar bé. Després a Itàlia, on va causar fort efecte entre la població, passant gairebé immediatament a Espanya i a altres països europeus. Posteriorment els Estats Units es van convertir en el país on va impactar més fortament.

Tot això es mesura amb dades. Dades que, de vegades, no tenen significat per als humans, o potser un significat enganyós. Com sabem de manera rigorosa com de ràpid ha estat la infecció?, o quant ha afectat realment en un territori? 200.000 infectats a tota la Xina té un impacte molt diferent que 2.000 infectats a Andorra.

Evidentment, quan veiem xifres sobre el nombre total de morts de cada país, Andorra ni apareix ni se l’espera. Aquestes dades podrien fer pensar algú amb molt poques llums que la pandèmia no té un efecte important sobre el Principat. És clar que té molt més sentit parlar d’infectats per unitats de població, per exemple, per cada 100.000 habitants. Si ens diuen que a Andorra hi ha 20 infectats per cada 100.000 habitants entenem que l’impacte al país és superior a la Xina si el nombre d’infectats és de 5 per cada 100.000. En condicions econòmiques equiparables, els hospitals, el nombre de llits a l’UCI o el nombre de metges haurien de ser proporcionals a la població d’un país.

Per tot això, la manera de conèixer l’impacte que la Covid-19 té sobre un país s’hauria de calcular en ràtio de població, i no en nombres absoluts. Una altra dada rellevant és la ràtio de morts entre els que contrauen les malalties provocades pel virus. És el que s’anomena letalitat.

Amb aquestes dues dades podem visualitzar com afecta el coronavirus als països del món.

Hans Rosling ens va ensenyar a The best stats you I’veu ever seen que representar bé les dades ens fan digeribles de manera intuïtiva i immediata molts successos de la humanitat. Ara que data és un terme que amb diferents cognoms s’ha tornat absolutament imprescindible en les universitats i empreses –data analytics, big data, data mining, data science–, la visualització de les dades irromp com la millor manera d’entendre molts processos i successos. Qui havia de plantejar-se fa anys que hi hauria especialistes a fer gràfiques?

Les gràfiques han de donar resposta a preguntes. Per exemple, aquestes: quins països tenen una ràtio més gran d’infectats per població? Hi ha variacions en la letalitat de la Covid-19 a cada país? A quina velocitat creix i decreix el nombre d’infectats? A quina velocitat es transmet d’un país a un altre? I encara que hem dit que no ens serveix per comparar, preguntem-nos també en nombres absoluts on hi ha més infectats?

Tot això es pot representar en una gràfica animada. Si representem la letalitat en l’eix X, i el nombre d’infectats diagnosticats per dia a l’eix Y, cada país del món quedarà representat per un punt de la gràfica. I per visualitzar el nombre total d’infectats es pot aprofitar cada punt i convertir-lo en un cercle amb una superfície proporcional al nombre total d’infectats. Finalment, com volem conèixer la velocitat, es necessitarà representar aquesta gràfica per a cada dia de la pandèmia i veure com evoluciona.

Per escatir què passa al nostre país, pintarem tots els països de gris amb l’excepció d’Andorra, que serà roig.

Si voleu veure l’animació cliqueu a https://youtu.be/yxMZvsn9A2s

Veient aquesta representació, ens adonem de quelcom que la majoria de televisions no ens ensenyen. Andorra, i encara molt més el Vaticà i San Marino, és dels països amb un índex d’infectats diagnosticats per població més gran del planeta. Sense ser epidemiòleg avanço algunes raons, encara que al el final de l’article veurem les més rellevants. San Marino, el Vaticà i Andorra, per una banda, tenen frontera amb els països amb més impacte d’Europa: Itàlia i Espanya i, per una altra, tenen poblacions molt reduïdes, però amb alta densitat, per tant els casos són més fàcils de comptar. També es veu com la propagació i posterior control de la pandèmia són molt ràpids.

Per a la resta del món s’extrauen conclusions que més o menys s’han comunicat adequadament: durant gairebé dos mesos la pandèmia ha estat molt estabilitzada a la Xina i els voltants, on es va aconseguir controlar. Al tercer mes, va començar a créixer fortament a Europa, on la seva expansió per molts països ha estat rapidíssima. Al quart mes ha passat als Estats Units, que en molt pocs dies ha passat a ser el país del món amb més infectats. Els països amb una letalitat més agressiva han estat Itàlia, Espanya, el Regne Unit i França... amb Alemanya com a exemple on la letalitat ha estat baixa.

Aquesta visualització, d’una manera molt intuïtiva, dona una informació òptima sobre quines són les zones del planeta que estan experimentant un creixement més acusat de la pandèmia en cada moment.

Però... Aquestes gràfiques contenen una clara limitació. Les dades són les oficials que ofereix cada país, i cada país fa les coses de manera diferent. Les coses inclou: quants tests fa a la població, amb quin criteri, com s’aplica als infectats, com s’aplica als morts i quines dades es comuniquen.

Sembla inversemblant una letalitat tan alta a Itàlia o Espanya, països amb una bona reputació sanitària. Probablement el nombre d’infectats en aquests països, on els tests no s’ha prodigat entre la població, sigui diverses vegades superior a les xifres oficials. I a banda hi ha els interessos. El mateix director d’aquest diari em preguntava si ens podíem creure les xifres de la Xina, i jo em feia la mateixa pregunta per a molts altres països.

La visualització de dades en un mateix gràfic exigeix que les dades siguin comparables. I aquestes representacions que he mostrat elaborades amb xifres oficials ens donen informació, però ens poden portar també a engany.

Andorra és un país clau en el coneixement sobre la pandèmia. És dels països del món on les xifres d’infectats i la letalitat poden ser més fiables. Tot sovint es parla d’Andorra com a laboratori o banc de proves. Ens trobem davant un trist cas paradigmàtic d’això.

*Lluís Vicent Safont, Acadèmic corresponent per a Andorra de la Reial Acadèmia Europea de Doctors i canceller de la Universitat Europea