La Covid-19 i la solidaritat versus el neoliberalisme

La pandèmia del coronavirus o Covid-19 ens ha demostrat, entre d’altres coses, la importància de la solidaritat. Solidaritat en tots els àmbits: governamental però també en l’àmbit social i individual. Governamental quant als dirigents polítics a aconseguir que la Unió Europea (UE) superi les seves divisions (nord-sud) i que es prioritzés l’ajut, la solidaritat de tothom. En l’àmbit social atenent les persones més vulnerables, i en l’individual com a la família, el veïnat, el municipi... han aparegut mostres de solidaritat impensables fa dos, tres mesos. “La societat no existeix; només hi ha individus”, va dir Margaret Tatcher, primera ministra britànica (1979-1990) més coneguda com la dama de ferro. Era una manera de resumir que el valor suprem era l’individu enfront al valor social de la comunitat, la societat, la família. Era la manera de pensar que havia teoritzat molts anys abans Adam Smith (1723-1790), un eminent economista i filòsof escocès que amb els anys es consideraria el pensador més rigorós d’estudiar el desenvolupament històric de la indústria i el comerç a Europa i ajudà a la creació de l’economia com a disciplina acadèmica, i proporcionà un marc teòric al capitalisme. És considerat el pare de l’economia moderna.

Posteriorment, John M. Keynes (1883-1946), nat a Cambridge, economista i professor britànic de notorietat mundial, esmenaria la plana al neoliberalisme. Pels seus estudis i llibres sobre economia se’l considera el pare de la macroeconomia moderna i les seves idees generaren una escola econòmica que s’ha definit com a keynesiana. A diferència del neoliberalisme, Keynes aposta per una política governamental intervencionista amb la qual el govern, utilitzant mesures fiscals i monetàries, ajudaria a mitigar els efectes adversos dels cicles econòmics. Ell va ser un dels actors principals dels acords de Bretton Woods (EUA) l’any 1944, que assentaren les bases d’un nou ordre mundial vigent fins als anys setanta del segle XX, tractant de posar fi al proteccionisme del període que va anar de l’any 1914 al 1945 –des de l’inici de la Primera Gran Guerra fins al final de la Segona (1939-1945)–.

Així com la crisi de l’any 2008-2009 la va canalitzar el neoliberalisme, l’egoisme (amb la política especulativa del terreny, el totxo, i la banca), ara la Covid-19 ha significat just tot el contrari: ha fet aflorar l’esperit solidari, la importància de la solidaritat entre els humans versus l’egoisme, l’individualisme. Solidaritat entre familiars, veïns, ciutats, regions, països... La gent –en tots els àmbits– ha entès que davant d’una pandèmia com la que estem sofrint de proporcions mundials només se’n pot sortir units.

Hi ha qui creu que a curt termini tornarem a ser egoistes com hem estat fins ara, confiats encara en el neoliberalisme, que els valors no canvien d’un dia a l’altre, que cal cert temps perquè facin pòsit i aflori a mitjà termini. Ja ha passat en altres moments difícils de la nostra història. En l’àmbit europeu cal remuntar-se a fa poc mes d’un segle, quan del 1914 al 1918 va tenir lloc la Primera Guerra Mundial i no es va aprendre la lliçó i poques dècades després esclataria la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Però aquesta vegada sí que es va despertar aquest esperit solidari que ha donat peu a un període de pau que fructificà amb la creació de la Unió Europea, aleshores CECA (Comunitat Europea del Carbó i l’Acer, formada per la República Federal d’Alemanya, França i Itàlia i els tres països del Benelux: Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg).

A principi de maig es reunia la UE per aprovar una resposta europea comuna contra la pandèmia de forma decidida per reforçar la salut pública. La presidenta de la UE, Von der Leyen, ha creat un equip de resposta al coronavirus en l’àmbit polític per coordinar la resposta eficaç en temps de crisi. Els països, regions i ciutats de tota la UE estan oferint la mà estesa als seus veïns més afectats amb diners, però també amb donacions de material de protecció com ara mascaretes, el tractament transfronterer de pacients i la repatriació de ciutadans de la UE bloquejats als seus països d’origen. És aquesta la millor versió de la solidaritat europea. Cal que penetri dins l’ànim dels europeus, el qual significarà un fre, una contenció a l’extrema dreta, que vol debilitar la UE.

Una Unió Europea que “ha vist les orelles del llop”, segons l’expressió de Josep Borrell, alt representant de la UE d’Afers Exteriors, i que està disposada a fer pinya i ajudar els països més castigats, entre els quals hi ha Espanya i Itàlia. Algú va escriure que les guerres i les pandèmies són revulsius que fan que les coses vagin a un ritme més accelerat. Cal aprofitar l’embranzida del coronavirus i activar aquesta actitud positivista, de solidaritat i que posi en valor sistemes de protecció social seguint la doctrina de Keynes i deixant a l’estacada el neoliberalisme.

Segons els experts ens esperen fortes turbulències (destrucció de llocs de treball, d’empreses, d’atur), però amb solidaritat aquesta pandèmia haurà servit per enfortir els fonaments de la Unió Europea. De ser així s’haurà demostrat que la unió fa la força.

Ens en sortirem.