La tribuna
Donem més oxigen als autònoms i als empresaris
Moltes de les nostres propostes a la llei poden ajudar i tranquil·litzar els empresaris davant d’aquest futur del tot incert
Amb les dues lleis òmnibus aprovades pel Consell es preveu contenir els efectes d’una crisi econòmica i social que s’atansa a passos agegantats. Malauradament la nostra economia depèn molt (massa) del turisme: el sector que serà el més castigat per la crisi. Quan tornaran els turistes? Vindran gaires? Faran molta despesa? Pernoctaran?
Es preveu, i si tot va bé, una reobertura de les nostres fronteres a final de juny o principi de juliol. Però cal tenir en compte que el poder adquisitiu dels nostres visitants hauria minvat.
Com podran les empreses, els comerços, els hotels.... fer front a les despeses amb una davallada del turisme com la que es preveu. Sense caure en un pessimisme desmesurat, tots sabem que una part d’aquests negocis (independentment de la seva mida) haurà de plegar amb unes conseqüències molt greus que afectaran tothom. Les mesures adoptades per les dues lleis òmnibus ajudaran a parar el cop a curt termini, però hem de començar a prendre decisions que s’ajustin a les noves circumstàncies i a la conjuntura de cada moment.
És per aquests motius que continuem refermant que moltes de les nostres propostes a la llei poden ajudar i tranquil·litzar els empresaris davant d’aquest futur del tot incert.
De les converses mantingudes aquestes passades setmanes amb diferents gremis vàrem proposar una sèrie de mesures que no es van acceptar per la majoria que dona suport al Govern tripartit. Algunes de les propostes que vam fer via esmena a la llei eren:
- Indexar el lloguer mensual als resultats financers. El lloguer és la part més costosa de les despeses fixes per a molts negocis. Proposàvem, doncs, que si els resultats baixen, el lloguer disminueix en el mateix percentatge. Això permet que la part de l’estalvi sobre el lloguer doni un marge de maniobra per fer front a altres despeses fixes com els salaris, la llum o el telèfon. Els propietaris veurien disminuïdes les seves rendes mensuals a curt termini, però tindrien la quasi seguretat de mantenir vius els negocis un cop superada la crisi. La nova llei òmnibus només preveu unes disminucions del lloguer en els tres primers mesos de la reobertura del 100%-50%-25%. Ja serà difícil fer front a aquests primers mesos, com s’ho faran per pagar la totalitat després? només veig com a solució retardar la reobertura del negoci.
- Reduir les fiances o dipòsits dels lloguers comercials a un sol mes, generant un crèdit a favor de l’arrendatari. Això donaria un marge de tresoreria destinat al pagament del mateix lloguer o altres despeses de funcionament.
- Proposàvem també que el preavís i la indemnització per tancament del negoci fos d’un sol mes. Això facilitaria la reestructuració dels negocis que hagin de reduir la seva activitat i, al mateix temps, alliberaria els locals abans, estalviant procediments llargs i mes costosos.
- Allargar tres anys el termini per al retorn dels crèdits tous concedits a les empreses més enllà dels 18 mesos previstos per la llei, amb una garantia decreixent per part del Govern. Malauradament, creiem que molts d’aquests crèdits no es podran retornar en tan poc temps, fet que incrementarà el deute de l’Estat si no es renegocien les condicions conjuntament amb els bancs.
- Atorgar una moratòria de mínim tres mesos per als crèdits concedits abans del cessament de l’activitat com s’està fent en la majoria dels països del nostre entorn.
Totes aquestes propostes eren complementàries al que preveu la llei òmnibus i estaven destinades a alleugerir les carregues als empresaris donant una mica més d’oxigen a mitjà i a llarg termini, depenent del que duri la crisi sanitària. Una crisi que serà, de totes totes, una crisi econòmica, social i esperem que no es transformi en humanitària.