Del bon veïnatge

Portem més d’una setmana amb notícies contradictòries i explicacions esbiaixades en relació amb l’obertura o el tancament de les fronteres d’Andorra amb els països veïns.

De moment, parlem clar, no sembla pas que ens trobem en una fase de bon veïnatge, malgrat que el preàmbul de la Constitució ens assenyala que cal mantenir i enfortir unes relacions harmòniques d’Andorra amb els països veïns.

Més aviat sembla que la poca traça del Govern ens ha anat situant en una moderna i trista versió de l’antic vassallatge. Avui no sabem quan ni com podrem sortir d’Andorra cap a Espanya ni exactament en quines condicions podem viatjar cap a França.

Mentrestant, quan França, dilluns 11 de maig, va deixar sortir els seus ciutadans cap a Andorra, el nostre Govern va decidir foragitar els primers turistes francesos que arribaven al Pas de la Casa d’ençà del 14 de març d’enguany. I el ministre d’Economia va confirmar, el dia 14 al Consell General, que el Govern no obriria la frontera.

Mentre observàvem amb incredulitat semblants despropòsits podíem llegir a la premsa helvètica del 13 de maig que les fronteres de Suïssa amb França i Alemanya es tornarien a obrir a mitjan juny.

Aquesta decisió ha estat adoptada conjuntament pels ministres d’Interior dels tres països.

Uns dies abans havíem llegit, al diari de Ginebra Le Temps, una tribuna d’opinió signada conjuntament per Fréderic Journés, ambaixador de França a Berna, i Norbert Riedel, ambaixador d’Alemanya a Berna, en la qual posaven en relleu que la cooperació amb Suïssa per plantar cara a la crisi de la Covid-19 havia funcionat bé a partir d’una “... intel·ligència col·lectiva que ens reforça cada setmana”.

En aquella tribuna els ambaixadors dels dos grans veïns de Suïssa explicaven que en les properes setmanes “... caldrà reeixir la rearrencada de la vida econòmica. Per a les nostres regions frontereres aquest reeiximent es jugarà a partir de la reobertura coordinada de les fronteres”.

I també assenyalaven que la franja de veïnatge fronterer “... entre Alemanya, França i Suïssa, no són tres bocins de país distints: és una veritable conca de vida comuna”.

Els ambaixadors formulen a la seva tribuna una pregunta força interessant: “Quina serà la nostra relació de demà? Cadascú, de ben segur, romandrà ell mateix; però el sisme que estem vivint sacsejarà alguns pressupòsits que entrebancaven, feia trenta anys, el nostre camí comú.”

I conclouen: “D’un dia a l’altre, no hi ha cap diferència, en les nostres ments, entre Suïssa i els estats membres de la Unió (Europea): la nostra comunitat de destí s’ha imposat com una evidència.” Hem repassat la premsa andorrana de les darreres setmanes, no fos el cas que no haguéssim sabut veure una tribuna semblant, que hauríem aplaudit, signada conjuntament per l’ambaixadora de França i l’ambaixador d’Espanya. Dissortadament no hi era. Una llàstima.

Nosaltres hem defensat i defensem que en l’annex a la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea es doni forma a una àrea especial pirinenca que permeti reforçar la col·laboració econòmica de l’estat andorrà amb les regions franceses i espanyoles veïnes d’Andorra a la serralada pirenaica. Per això volem insistir en la urgència per a Andorra d’encarar aquesta qüestió. I de fer-ho amb el mateix esperit positiu i solidari de la tribuna dels ambaixadors francès i alemany a Le Temps.

Europa ha adoptat unes decisions el 13 de maig per intentar salvar la temporada turística i l’executiu comunitari proposa facilitar els moviments transfronterers en àrees clau d’activitat econòmica amb una reobertura gradual de les fronteres. I l’endemà, divendres 14, el ministre d’Economia diu al Consell General que el Govern no autoritza l’entrada de ciutadans francesos a Andorra. I des del Govern d’Andorra es va insistint, dia rere dia, en la conveniència de fer un control obligat, amb test sanguini inclòs, a tots els francesos i espanyols que ens vulguin visitar, quan França no ho exigeix pas als andorrans.

Ens sobta aquesta acumulació de despropòsits. No només s’envia un pèssim missatge als possibles visitants forans, sinó que directament aquests ja ni es plantejaran viatjar a Andorra. La indignació del sector turístic sembla més que justificada.

També sobta que mentre França ja autoritzà, d’ençà la setmana passada, que tots els vehicles francesos viatgin a Andorra, Espanya mantingui la frontera barrada.

I mentre el Govern improvisa a Andorra i bada a Brussel·les, la Comissió de Representants Permanents –els ambaixadors davant la Unió Europea– dels països membres van aprovar dijous 13 de maig una proposta de la Comissió Europea destinada a facilitar fins a tres mil milions d’euros d’assistència macrofinancera a deu països que formen part de la política de veïnatge de la Unió, amb la finalitat d’ajudar-los a fer front a les conseqüències econòmiques de la pandèmia de la Covid-19.

Entre aquests països hi ha Albània, Moldàvia, Montenegro i fins i tot Tunísia.

L’assistència de la Unió Europea ajudarà aquests països a cobrir les necessitats de finançament immediat contribuint a reforçar l’estabilitat macroeconòmica i a facilitar un marge de maniobra que permeti dedicar recursos amb l’objectiu de protegir la ciutadania i reduir els efectes socioeconòmics nefastos de la pandèmia.

Els fons seran disponibles per un període de dotze mesos i els préstecs tindran una durada màxima de 15 anys. L’assistència estarà subordinada a un acord entre cada país i la Comissió Europea.

I Andorra? Doncs, en mans d’una consultora internacional que té la seu a Barcelona. Sembla que preparen amb l’exministre de Finances una nova versió de les propostes d’augments d’impostos que no li va acceptar el Govern de Toni Martí la legislatura passada.

Els que érem a primera línia durant el procés constituent vam participar convençuts en el desenvolupament del mandat constitucional que va portar a signar un tractat internacional trilateral per establir el marc de les relacions amb els dos estats veïns sobre la base del respecte a la sobirania, independència i integritat territorial d’Andorra.

Les darreres setmanes estan dibuixant un perillós retrocés en aquestes relacions. Un retrocés que posa en qüestió la nostra sobirania i els mateixos fonaments constitucionals.

Ho constatem i ho lamentem profundament. I ho fem demanant públicament al Govern que rectifiqui i al Consell General que controli i impulsi l’acció del Govern en la línia del retorn a l’esperit i la lletra de la Constitució.