L'amic Josep Vives

Costa parlar d’un amic en passat, costa acceptar que ja no hi és.

Jo, més que parlar d’en Josep pastisser, el que per tots és conegut, el que voldria és recordar-ne la persona i tot allò que desprenia.

Persona propera, oberta, sempre disposada a ajudar, a col·laborar, a crear.... Un bon exemple n’és el nostre gremi. La creació de l’Agrupació de Pastissers va ser, en gran manera, idea seva, així com l’organització a Andorra del primer Festival internacional de pastisseria l’any 1971; tot un èxit que va traspassar les nostres fronteres. El festival va comptar amb l’assistència de gremis de França, de Catalunya i alguns de la resta d’Espanya, inclosos els seus presidents. Vàrem comptar també amb la presència de dos mestres de pastisseria austríacs que ens van obsequiar amb les seves elaboracions. Van ser unes trobades de germanor entre els pastissers dels diferents gremis, compartint xerrades instructives i constructives, i àpats que van permetre confraternitzar i establir relacions professionals i personals, això que s’anomena avui en dia networking.

En un dels esdeveniments que es van dur a terme al Principat, concretament en un sopar presidit per les màximes autoritats del país, el gremi de pastissers de Barcelona va imposar a en Josep la medalla d’or pels seus mèrits, mèrits anteriors a la seva arribada a Andorra, doncs ja havia destacat molt en la pastisseria catalana. Entre d’altres, en Josep, conjuntament amb companys de renom, va organitzar una exposició de peces d’art de xocolata al Palau de la Virreina de Barcelona. Aquest acte va suposar un salt de nivell en l’àmbit artístic i cultural català. Aquesta i d’altres fites liderades pel Josep van permetre situar la pastisseria andorrana a Europa, vestint-la de gala.

Emprenedor abans de saber el significat d’aquesta paraula, sempre tenia la necessitat de reinventar-se, era tremendament inquiet. Ens encoratjava a fer exposicions a Andorra i a Barcelona, on fèiem bandera de les nostres creacions, però sobretot de les especialitats del nostre país, Andorra, i, en gran manera, per mostrar la força del nostre treball en equip, sempre liderat i inspirat pel Josep. Aquesta empenta que tenia va culminar en la creació d’una empresa dels pastissers d’Andorra, que va permetre canalitzar moltes d’aquestes iniciatives.

En Josep era una home de món. Personalment i juntament amb d’altres companys, en més d’una ocasió vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar-lo en viatges a diferents fires. Em meravellava la capacitat que tenia d’organització. Vaig poder copsar l’autoritat ben entesa (potestas) i el reconeixement del qual gaudia en Josep més enllà de les nostres fronteres. Tenia do de gent i era capaç de congregar gent molt diversa al voltant de l’obra dels pastissers d’Andorra, als quals sempre ens va ajudar i animar a créixer.

Si professionalment va ser una oportunitat d’or poder aprendre, millorar i créixer al seu costat, en l’àmbit personal el plaer de descobrir i poder compartir el temps d’un home culte, generós i bondadós va ser una experiència que m’ha permès viure amb plenitud els anys que vàrem coincidir en diferents projectes professionals.

Josep, allà on siguis, descansa en pau, aquí, en mi i en molts, seguiràs sent sempre un referent professional i personal.