Un bon mate

La situació dels temporers argentins, dels joves argentins que amb l’aparició de la pandèmia s’han hagut de quedar a Andorra, resulta certament difícil. No poder treballar, per molt que rebin ajudes dels comuns, del Govern i de Càritas, no poder tornar al seu país ja que les places als pocs avions que han volat i les restriccions del govern argentí ho han fet impossible i altres dificultats de la pandèmia, els aboca a una espècie de llimbs. La majoria són gent jove; amb ganes de fer coses, de menjar-se el món, de divertir-se, i la immensa majoria són bons treballadors, responsables i agraïts. Prou fotuda és la seva situació perquè cada vegada que s’escriu al respecte els caiguin pals per tot arreu, i aflori la part menys solidària i més xenòfoba de gent que et parla de la pàtria en termes que no tenen res a veure amb el patriotisme. Resulta patètic llegir algunes reaccions, i em pregunto per quin estrany motiu a aquests defensors de l’andorranitat mal entesa, que sols proposen que se’n vagin, i que l’any que ve a les pistes el personal sigui originari del país, cosa absolutament inviable, deia, per quin motiu els fa tanta ràbia que els argentin prenguin mate. Què passa amb el mate? Hi ha algun problema? Perquè de vegades sembla que estiguem parlant d’un vici terrorífic. Un quilo de mate val sis euros i dura per a una parella (a dos mates per dia) unes tres setmanes. No sembla que sigui una gran despesa, ve a ser com prendre cinc cafès en tres setmanes. Llegia diumenge un comentari, dels més respectuosos, que deia amb referència al temporers: “No se’ls veu gaire preocupats doncs es passen el dia jugant a les cartes, al dòmino, prenent el sol a la finestra i bevent mate.” I què se suposa que han de fer? Això sense deixar de banda la famosa festa que un dia es va fer en la qual hi havia uns quants argentins i uns quants andorrans i el que fos, com si una festa donés per estigmatitzar un col·lectiu que des de fa molts anys ha contribuït al sosteniment del nostre país. Lamentable. Però sort, també s’alça alguna veu que paga la pena llegir: “Em fa vergonya veure alguns comentaris. Aquest no és el sentiment ni la bonhomia del poble andorrà.” Subscric absolutament aquesta última opinió. Sols falta apropar-se una mica als temporers per veure que no mosseguen. Provin de pujar-los al cotxe, si fan autoestop. Són bona gent, tenen bona conversa i si et despistes t’inviten a prendre un mate. Bé, ara potser no és el moment més adequat per al mate compartit, però segur que poden oferir-te un cafè.