Ja han obert les perruqueries! És notícia

Des del 14 de març, en començar el confinament, Queda’t a casa, les perruqueries i barberies van tancar les portes. Com les van tancar centenars de comerços...

Des d’aquí la meva gratitud a tots els establiments, als supermercats, que ens han fet la vida més fàcil; a les farmàcies, que ens han procurat remeis per calmar el nostres neguits, i a la banca, per si ens faltava algun bitllet... No cal dir que en el moment d’expressar gratitud, pensem en tot el personal sanitari, el centre hospitalari, i no oblidem el ministeri de Salut i el Govern... que ens han tingut tot el temps àmpliament informats.

Però avui va de perruqueries i barberies. Des d’aquell dia que tot es va quedar paralitzat de cop, per culpa del maleït virus, hem estat a l’aguait. Quan obriran les perruqueries?” Porto un cap!”, sentim dir-nos entre nosaltres! El confinament ha estat difícil. En aquests moments es va fent més suportable. Ha suposat una ruptura dels nostres hàbits, una alteració de les nostres rutines i fins i tot per a alguns, s’ha convertit en un problema: hi ha qui parla de trastorns psicològics. Comptat i debatut, el benestar de la nostra societat ha estat profundament tocat.

Al cap d’un mes, de dos mesos, ja no sabem dissimular les arrels blanques de les clenxes, les grenyes que campen al seu gust, les cabelleres tristes, panotxes deslluïdes... No ens agrada la nostra imatge! Anhelem canviar-la! Alguns homes es deixen cabellera, altres barba. Sí, barba, cosa que no s’entén ja que no necessiten professionals per barbejar-se. Un caprici com qualsevol altre!

Tots ens exclamem i sentim aquella nostàlgia. I per què? Simplement perquè la perruqueria ens proporciona moments de relax, de benestar, perquè ens fa sentir bé. Són bocinets de felicitat. “Ja sembles una altra!”, i surts de la perruqueria amb un altre aire, amb ganes de volar la terra.

Doncs bé, tots aquests petits grans plaers al nostre abast ens han quedat vetats a causa del confinament. “I que no et pots rentar el cap a casa?”, et sens dir. “Prou, però no és el mateix!” “I no et pots tenyir, tu mateixa els cabells?” “No. Mai no ho faré tan bé com unes mans expertes.” Esperaré, baldament, que les grenyes se’m mengin la cara, les arrels denotin descaradament el pas dels anys... Resistiré.

Per fi ha arribat el dia. El 18 de maig ha estat un dia especial. Perruqueries i barberies, portes obertes. Hi hem acudit, amb cita prèvia, això sí. Amb una sensació estranya! No us podeu imaginar la satisfacció de tornar-hi, després de tant de temps...

Aquests dies he llegit diferents missatges de WhatsApp sobre la perruqueria. Un m’ha cridat l’atenció: “No tots els herois usen capa i espasa. Alguns usen tisores, assecador, pintes, i fan aquest món més bonic. És el cas de perruqueres i perruquers.”

Hi he anat amb gran plaer. Mesures estrictes, tal com toca. Somriures de benvinguda. Mentre em lliuro a les seves mans, he parlat amb les perruqueres. La seva conversa sol ser discreta. Avui, ens comprenen i comparteixen les nostres emocions. Empatia! Em diuen que la clientela està més asserenada que abans del confinament. Serà que aprecien de veritat aquella feina que els fa sentir millor. Saben esperar, si cal. S’adonen del paper important que juguen els experts de perruqueria en les nostres vides. Perquè amb un cop d’ull saben el pentinat que ens queda millor... Són estilistes. I nosaltres els fem confiança. Em sento alleujada! La sessió valia una bona classe de relaxació amb la música suau adient. Surto carregada d’energia. Aquells moments de desànim i d’estrès anteriors s’han esvaït... L’experiència ha estat balsàmica. Em sento amb forces per encarar els petits reptes quotidians o els grans, si escau. Vet aquí el miracle... Enyorava el rentat de cabells amb massatge relaxant, la mà experta que talla amb mestratge, puntes o serrells, iguala o escala cabelleres. La que amb el seu saber fer i els seus diferents raspalls converteix en rínxols els cabells de corda de guitarra. Enyorava admirar la navalla ràpida i segura que deixa rapats alguns caps amb fantasies insòlites, al gust del consumidor sovint masculí. O aquells recollits després d’entreteixir tres feixos de cabells i fer-ne una trena... Una obra d’art! Plaer dels sentits, benestar, que ara, davant del confinament, hem après a valorar, encara més que abans. Perruqueres i perruquers ho han fet possible. Què més es pot demanar?