Solidaritat: ho portes a la sang

La medul·la òssia és un material tou i esponjós que es troba a l’interior dels ossos. Produeix més de 200 mil milions de cèl·lules sanguínies noves cada dia, inclosos glòbuls vermells, blancs i plaquetes. Si, per alguna raó, s’espatlla i deixa de fabricar-ne, comences un calvari en què et jugues la vida. I ningú n’és exempt.

Ho sap perfectament en Jordi. Un encampadà de quaranta-quatre anys que en una de les seves revisions dermatològiques rutinàries (té moltes pigues al cos) el van derivar a medicina interna. Les analítiques presagiaven mals auguris i mesos més tard, en veure que els resultats empitjoraven, el van derivar a la segona planta de l’hospital: a la secció d’oncologia. “Em vaig quedar impactat perquè fins aleshores no tenia ni idea del que estava passant.” Tenia dues malalties: una que li afectava la pell i l’altra la sang. “No es podia fer res per prevenir, havíem d’esperar que la cosa fos a pitjor per intervenir.” En aquell moment la seva dona estava embarassada de la seva segona filla i la més gran només tenia quatre anys. “M’ho vaig guardar tot per a mi. No vaig dir res a ningú fins que la meva dona va parir la criatura. Un mes després ho vaig explicar als familiars i amics més propers”. Al maig de 2018 el seu estat de salut va empitjorar i li van comunicar que s’havia de sotmetre a un tractament a Barcelona tres cops per setmana. La família va decidir instal·lar-se a Barcelona. “Ho recordo perfectament, era dilluns i era Sant Jordi.” El tractament va durar d’abril a juliol i per sort, va ser efectiu. “Era un tractament d’anticossos i aleshores per primera vegada van pronunciar la paraula trasplant.” En Jordi va tenir molta sort. De seguida van trobar un donant compatible. “No sé res del meu donant, només que és dels Estats Units.” El 5 de desembre de 2018 en Jordi va rebre la seva segona oportunitat.

En Toni també és d’Encamp. A ell, el tema del trasplantament l’ha enxampat en el clímax de la Covid-19, però en Toni té l’empenta dels vencedors, dels que no s’arronsen fàcilment. La data clau per a ell és el 7 d’abril d’enguany. “Només sé que el meu donant és un noi alemany.” El Toni és una persona optimista i irradia força. “El trasplantament s’havia de fer fa mesos però el dia abans el meu donant es va ficar malalt, per això s’ha hagut d’ajornar.”

Des que tenia vint anys que la seva sang li feia el tonto però tot ha estat més o menys controlat fins el setembre passat quan es va sentir excessivament cansat. “Vaig sospitar que em passava alguna cosa.” I no s’equivocava. El seu nivell de plaquetes estava en números vermells.

El 4 de setembre una ambulància el traslladava al Clínic de Barcelona i a les nou del vespre ingressava en un box d’urgències. “No sabia que estava passant. A Andorra no m’havien dit res.” L’hematòloga del Clínic va fer repetir analítiques i a les tres de la matinada, amb els resultats dels nous cultius a la mà, li donaven la pitjor notícia possible: leucèmia.

En Toni porta molts mesos sol a Barcelona. La seva mare i el seu germà l’esperen a Encamp. “Estic vivint en un pis d’una Fundació compartit amb altres persones.”

Les dues històries dels nostres protagonistes encampadans tenen un final feliç. Sempre gràcies a uns donants anònims en aquests casos. Les estadístiques demostren que només el 30% dels pacients que necessiten un trasplantament de medul·la són compatibles amb familiars, el 70% restant està en mans de la sort o del REDMO (Registre Espanyol de Donants de Medul·la Òssia), que està interconnectat a la xarxa internacional de registres, per tant, té accés a sang de qualsevol part del món.

La històrica data del 16 de març de 2020, el dia en què ens estrenàvem com a donants de medul·la òssia a Andorra ha passat desapercebuda per l’aparició de la pandèmia. Potser ara que sóm més conscients que mai del que significa ser solidari i que ho tenim fresc a la memòria, potser ara que hem après què és l’autènticament important, és el moment de fer-nos donants de medul·la. És fàcil i pot ser tant senzill i indolor com una donació de sang. El primer pas és inscriure’s a la pàgina que Govern ha posat en marxa a través del SAAS: https://andorra.medullaossia.org. A partir d’aquest primer contacte s’activa un protocol que consisteix en una primera trobada on es pot aprofitar per esclarir possibles dubtes sobre la donació i continuar endavant amb el procés de tipatge. El procediment és ràpid i gratuït. Potser el gest no serveixi mai per poder ajudar algú però també pot passar que una bossa amb un litre de la nostra sang sigui la salvació d’una altra persona. Potser, i només potser, algun dia tinguis l’honor de dir que vas salvar una vida.