La tribuna
Tolstoi i nosaltres
Algunes de les seves sentències il·luminen la desorientada societat contemporània
Som nans que només hi veiem lluny des de l’espatlla de gegants. Qui no ha trobat suport per a penetrar, encara que sigui només uns centímetres en la grandesa i la complexitat del món, en les crosses que ens forneix la lectura de Plató, Virgili, Dant, Cervantes, Shakespeare, Goethe o Dickens? Entre el més grans de la literatura de tots els temps brilla amb llum pròpia Lev Tolstoi (Iàsnaia Poliana, 1828-Astapovo, 1910), l’immortal autor de Guerra i Pau i Anna Karènina, a més d’una impressionant obra literària entre la qual destaca la trilogia Infantesa, Adolescència i Primera Joventut, La mort d'Ivan Ilitx, Khadjí-Murat, Resurrecció, etc. La vida de Tolstoi va estar plenament en consonància amb la seva brillant contribució a la literatura mundial. Fervent anarquista cristià i pacifista, havia llegit amb profund interès l’Assaig sobre la desobediència civil de Henry David Thoreau. El seu principi de “no-violència activa” expressada en llibres com El Regne de Déu és dins vostre, va influir poderosament en Gandhi i Martin Luther King. De família aristocràtica, va decidir viure entre els més humils a la seva propietat de Iàsnaia Poliana, fent de sabater. Fervent partidari de l’alliberament dels pagesos i de la seva culturització, va fundar una escola per als seus fills, en la qual ell mateix exercia de mestre. Personatge polièdric, va defensar l’esperanto, es va fer vegetarià i va ser excomunicat per haver criticat durament les institucions eclesiàstiques del seu temps a Resurrecció. Les seves darreres paraules abans de morir van ser: “Hi ha sobre la terra milions d’homes que pateixen. Per què em cuideu només a mi?” Un gegant com Tolstoi és, com els autèntics clàssics, d’absoluta actualitat. Algunes de les seves sentències il·luminen la desorientada societat contemporània. Quan els valors que l’havien sustentat durant segles són posats en qüestió sense que siguin substituïts per altres de la mateixa vigoria, convé girar els ulls als pensaments d’un home visionari com va ser l’immens escriptor rus. “El secret de la felicitat no és fer sempre el que es vol, sinó voler el que es fa.” “La meva felicitat consisteix que sé apreciar el que tinc i no desitjo amb excés el que no tinc.” “Hi ha qui creua el bosc i només veu llenya per fer foc.” “Cal valorar l’opinió dels estúpids: són majoria.” “Tots pensen a canviar el món, però ningú pensa a canviar-se a si mateix.” “La felicitat és una al·legoria, la infelicitat, una història.” “Els dos guerrers més poderosos són la paciència i el temps.” “No hi ha condicions a les quals una persona no es pugui acostumar, especialment si veu que tothom al seu voltant viu de la mateixa manera”, especialment adequat en les presents circumstàncies mundials. “El dolor pur i complet és tan impossible com l’alegria pura i completa.” “No hi ha grandesa on no hi ha simplicitat, bondat i veritat.” “Enmig de l’hivern, trobo dintre meu l’estiu invisible.” “Escriure lleis és fàcil, però governar és difícil.” “El respecte es va inventar per a cobrir el lloc buit on havia d’estar l’amor.” “Aprofita els moments de felicitat i amor! Aquesta és l’única realitat en el món, la resta és una bogeria”. “Un home és com una fracció el numerador de la qual és el que és, i el denominador és el que pensa de si mateix. Com més gran sigui el denominador, menor serà la fracció.” “El diner és una nova forma d’esclavitud que només es distingeix de l’antiga pel fet que és impersonal, que no existeix una relació humana entre amo i esclau.” “Cada mentida és un verí, no hi ha mentides inofensives. Només la veritat és segura. Només la veritat em consola: és l’únic diamant irrompible.” El gran Tolstoi és amb nosaltres...