El temple del debat

El debat és el pilar fonamental de la democràcia i el Consell General és el seu temple. Aquest és el motiu principal pel qual els consellers i conselleres generals, de manera habitual, exposem les nostres idees i arguments i, després, els contraposem amb la resta de membres de l’arc parlamentari durant els debats a l’hemicicle i a les diferents comissions legislatives.

Un debat que, tot i que és fonamental, moltes vegades manca en el si del Consell General i el que trobem no són contraposicions d’arguments, sinó intervencions que busquen més la desqualificació personal i promoure afirmacions categòriques que no una argumentació de fons sobre l’objecte de debat.

Dijous 18 de juny vam exposar aquest sentiment en la sessió de preguntes de control al Govern. Personalment, vaig voler-ho deixar palès quan vam preguntar pel motiu pel qual no vam poder debatre, dos mesos abans durant el debat de la segona Llei òmnibus, qüestions bàsiques i necessàries com el model de carències bancàries aplicable a Andorra. Un model que, des del grup parlamentari socialdemòcrata, vam considerar i considerem que la realitat demanava que inclogués el màxim nombre de propostes de millora, amb l’objectiu de trobar solucions a les problemàtiques reals, greus i urgents creades a causa de la crisi de la Covid-19.

En aquest sentit, som coneixedors que aquests passats tres mesos han estat molt complexos a l’hora de gestionar i prendre decisions. Aquesta complexitat l’hem valorat i així ho hem fet arribar a l’executiu, cada cop que un ministre o ministra ha comparegut en seu parlamentària. En aquestes compareixences, hem mostrat les nostres desavinences en determinades qüestions, hem aportat propostes i noves solucions, però també hem celebrat la capacitat de presa de decisions.

L’aportació de noves propostes, el control de l’acció de govern i l’impuls de nous textos legals, com la proposició del PS sobre autònoms que es debatrà demà al Consell General, ha estat la tònica incrementada de l’activitat parlamentària dels tres últims mesos del període de Covid-19 de més alta intensitat. Un període en què, com exposava a l’inici, ens hauria agradat que imperés més el debat.

Tot i no negar la necessitat i el sentit d’Estat de conceptes com corresponsabilitat o unitat en un moment determinat, crec que, per arribar a aquest punt, cal abans ser escoltat i, sobretot, que existeixi una reciprocitat. És a dir, un diàleg i un debat, necessaris per aconseguir representar millor la pluralitat de visions polítiques, així com la màxima efectivitat del pactat.

D’altra banda, entenc que en un moment determinat, els gestors polítics demanen la màxima pragmàtica a l’hora de prendre decisions. No obstant això, també crec que quan aquestes són decisions que poden canviar tant la realitat i les vides de moltes persones, s’ha de ser el màxim conciliador i entenedor. A vegades, anar més lents és necessari per anar més lluny.

Potser aquests últims tres mesos han evidenciat que els conceptes democràcia i pragmatisme poden tensar-se mútuament quan, en situacions de crisi, es demana prendre un nombre important de decisions en un lapse de temps molt curt. Espero que aquest aprenentatge ens mostri a tota la classe política que la realitat és complexa i que demana sempre que el primer dels conceptes imperi més que el segon, independentment del que succeeixi. Ja que si no respectem els processos democràtics amb l’afí de ser pragmàtics, la realitat recent ens demostra que finalment no aconseguirem ni representar el conjunt de la població, ni ser prou efectius a l’hora de prendre decisions. Tenim com a exemple la multitud de canvis legals constants que s’han pres en les mesures socials i econòmiques per fer front a la crisi de la Covid-19.

De l’experiència d’aquesta crisi, espero que surti reforçada la democràcia i que entre tots els actors polítics aprenguem que les desavinences, en determinades qüestions, són necessàries a l’hora de prendre les millors decisions i una mostra de la bona salut del nostre sistema democràtic. Sobretot, ara que vindran nous debats, bàsics i estructurals per al futur del nostre país. Nous debats que permetin reconsiderar per quin model d’Estat apostem i quin paper volem donar-li a aquest en el nostre dia a dia, com a garant del nostre benestar social.

Per tot això, crec que ara tenim a les nostres mans que el Consell General sigui el temple del debat i dels arguments fonamentats. Debatem i demostrem que som una vertadera democràcia, en què la pluralitat és bàsica i el debat d’idees, fonamental.