Apunts per a un bestiari polític Andorrà: el nyu blau ('Connochaetes taurinus')

El proppassat 7 de juny, segons va publicar el Diari d’Andorra, el Partit Socialdemòcrata va acusar el president del grup parlamentari liberal, el Sr. Ferran Costa, de cobrar per la seva feina al Consell General, sumant diversos conceptes, més del que li pertocaria. El PS va qualificar els fets de “molt greus, irregulars i fins i tot il·legals.”

Com a resposta a aquesta denúncia dels socialdemòcrates, dos dies més tard, els consellers liberals van demanar a Sindicatura que fes públics els comptes de tots els grups parlamentaris.

No varen aprofitar l’avinentesa, però, per aclarir quina remuneració rep el Sr. Costa per la seva tasca al Consell.

La reacció del grup liberal, amb el Sr. Costa al capdavant, és en tot punt equiparable amb un comportament característic del nyu blau.

Quan el nyu es troba perseguit per una lleona, primer aplica una sèrie d’estratagemes apresos per imitació per mirar de desempallegar-se’n: corre en zig-zag, salta de roca en roca, turó amunt o travessa un riu cabalós. Si després de tot això encara es troba encalçat per la fera, quan sent que li fallen les forces, desesperat, per pur instint, el nyu corre cap al ramat, amb l’esperança que entre els altres nyus n’hi hagi algun de més galdós que ell i que la lleona l’indulti a canvi d’un objectiu més assequible.

Al nostre país hi ha certa tradició de discreció pel que fa als ingressos i el patrimoni personals, discreció en la qual m’inscric i que respecto, sempre que es tracti del fruit de l’activitat privada de cadascú.

Quan es tracta de diner públic, en canvi, considero que hauríem d’exigir la transparència d’un estat luterà escandinau.

Ningú que, treballant durament i amb honestedat, faci una feina seriosa i de qualitat s’hauria d’avergonyir de rebre una justa retribució a canvi.

Així, no veig cap motiu pel qual el senyor Costa, com tots els seus companys del Consell General, per cert, no hauria de fer públics, demà mateix, els seus fulls de cotització de la CASS mostrant els salaris que li hem pagat entre tots des de l’inici de la legislatura.

A menys que realment hi hagi alguna cosa irregular o potser simplement que consideri immoral o deshonorant en aquestes remuneracions.

La reacció de nyu desesperat dels liberals de córrer cap al ramat, a veure si la massa distreu o confon el populatxo, és una pedra més en l’edifici de la desafecció cap a la política que molts dels nostres elegits, incomprensiblement, sembla que s’entestin a bastir dia a dia.

El Sr. Costa i els seus companys haurien d’adonar-se que, amb comportaments com el seu, no és d’estranyar que cada dia a més gent li sigui igual si les pastures que nodreixen amb els seus diners són per a nyus, per a zebres, per a elefants o per a búfals; amb el risc evident per a tots que això comporta.