La Carta de les Nacions Unides, vigent 75 anys després

Quan el 26 de juny de 1945 es van signar la Carta de les Nacions Unides i l’Estatut de la Cort Internacional de Justícia es va fer amb la confiança que, teixint relacions, trobant maneres d’entesa i establint normes, seria possible crear vincles forts i de compromís per evitar noves guerres. La Segona Guerra Mundial havia deixat el món destruït. Només a través d’acords presos de manera conjunta era possible trobar els equilibris i interessos necessaris entre els països signataris. La seguretat era imprescindible per aconseguir un futur de pau. Des del convenciment que els drets humans eren fonamentals i que s’havia de garantir la prosperitat i el desenvolupament, la Carta va assentar uns principis que avui regeixen l’ordre mundial establert sobre el respecte mutu i els principis d’igualtat. “Nosaltres, els pobles de les Nacions Unides, decidits a preservar les generacions futures del flagell de la guerra” són les paraules introductòries de la Carta. Avui, als 75 anys de la seva signatura a l’Herbst Theatre de l’Edifici del Memorial dels Veterans de Guerra a San Francisco, des d’Andorra, les generacions posteriors tenim el privilegi d’haver-nos beneficiat dels efectes d’un text que va contribuir a la pau i a la recuperació mundial. Com va dir Stephen C. Schlessinger, San Francisco va ser només el començament. Dels 46 signataris de 1945 que van ratificar el procés, s’ha arribat als 193 estats membres i dos d’observadors actuals gràcies als processos de descolonització, un dels temes fundacionals, i les successives onades d’adhesions. Havent navegat per les situacions més difícils, les Nacions Unides són una institució imprescindible; el contingut de la seva Carta és encara avui totalment vigent. La seva solidesa prové dels valors que han de guiar les decisions, de la necessitat d’afrontar-les de manera conjunta, de treballar en un esperit solidari en el qual tots els estats són iguals. Aquesta és una de les claus de la permanència i èxit de l’organització. Andorra es va convertir en l’Estat número 184 de les Nacions Unides el 28 de juliol de 1993. Demanar l’ingrés va ser una de les decisions més significatives per a la història moderna andorrana i ha donat la garantia per a la pervivència d’un Estat que, tot i tenir una història llarga i consolidada, ara portava la seva veu i la voluntat del poble a l’arena internacional. Les Nacions Unides constitueixen un sistema complex. És el multilateralisme per excel·lència: actua en molts sectors d’acord amb les decisions que prenen els estats membres. Amb el lideratge del secretari general António Guterres s’està procedint a la reforma de l’organització per treballar més eficaçment. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, l’Agenda 2030, són els grans fulls de ruta compartits per tothom. Per fer front als reptes, els estats han de cooperar prenent les seves responsabilitats; no n’hi ha cap que pugui prescindir dels altres. L’amenaça més greu i immediata, el canvi climàtic i les actuacions que per mitigar-lo i adaptar-s’hi demanen un compromís en el sentit més ampli, incloent els poders locals, les empreses privades, les iniciatives individuals. L’Acord de París sobre el canvi climàtic es va signar a les Nacions Unides. Andorra allí ho va fer i acaba de presentar el seu compromís de reducció d’emissions. És amb la participació de totes les generacions i amb l’impuls que poden donar els més joves, que es pot reprendre el sentit que les Nacions Unides són el parlament de la humanitat, segons l’expressió de Paul Kennedy. Arreu, la pandèmia de la Covid-19 ha afectat tots els països, totes les activitats han quedat profundament afectades. Una vegada més, i en aquestes circumstàncies tan particulars, les Nacions Unides han de respondre a l’esperit de la signatura de fa 75 anys per a l’avenç de tots els pobles. Tenim ara l’ocasió per mostrar el nostre ferm suport amb les Nacions Unides i seguir treballant de manera conjunta cap als objectius definits.