Reflexions en l'àmbit de la Creu Rojasobre la pandèmia

Si bé ens havíem preparat per actuar en cas d’emergència nacional, ningú estava preparat pel que ens vindria, ni molt menys una pandèmia en ple segle XXI al nostre petit país. Els protocols que vam seguir des d’un primer moment a Creu Roja Andorrana han funcionat i n’estem contents, però caldrà revisar-los una altra vegada i millorar la seva possible modificació per a possibles rebrots; s’haurà d’incloure les pandèmies en els convenis a escala internacional, sigui com annexes o com addenda. El fet d’incloure-les en un futur no gaire llunyà en els tractats internacionals suposaria optimitzar els recursos de tots plegats, també de la mateixa Creu Roja internacional.

Totes les accions efectuades han estat encaminades a salvaguardar la dignitat, vetllant humanitàriament per cadascuna de les persones que hem tractat, i és precisament aquest tracte humanitari un dels nostres principals puntals; l’hem de continuar preservant. És la nostra essència com a Creu Roja; així s’ha fet en cadascun dels padrins que hem acompanyat i salvaguardat d’un contagi major. No hem escatimat esforços, ni tampoc ho farem en un futur. Els protocols eren clars, la gent de Creu Roja que els acompanyava (tècnics i voluntaris), professionals.

Amb les persones que hem atès, siguin padrins, temporers o senzillament gent que necessitava puntualment ajuda, hem d’aconseguir afavorir la resiliència en totes i cadascuna d’elles, totes elles han d’aprendre a ser autosuficients per sortir-se’n en tots els àmbits, també, per descomptat, en l’econòmic. Les ajudarem a utilitzar les seves pròpies eines per poder continuar mirant-se al mirall: “La Glòria més gran en aquesta vida no és no haver fracassat mai, sinó aixecar-se cada vegada que un cau.”

En les pròximes setmanes, convocarem els nostres més de 3.000 socis a l’Assemblea General que s’ha de dur a terme segons els estatuts, explicant amb tota mena de detalls els tres mesos més intensament treballats de tota la nostra història com a Creu Roja Andorrana. La intensitat serà màxima, l’emoció també.

Hem ajudat i hem estat ajudats. Hem proveït però també hem estat proveïts, és un èxit de tots. Tan sols podem tenir paraules d’agraïment cap a aquelles persones físiques i jurídiques, associacions i entitats que han estat amb nosaltres i que, també amb el seu esforç, hem reeixit a teixir una xarxa de solidaritat sense precedents al nostre Principat, una xarxa que vull creure que prevaldrà en el temps. Per tots i per tothom, un cop més. Gràcies.

Hem passat tots plegats una primera gran prova de foc, no obstant, hem d’estar preparats per a un possible rebrot els propers mesos, no estar-ne significaria que no hem après res del que ha succeït. Pels qui hem perdut éssers estimats, els ho devem. No seríem pas dignes de recordar-los si tot aquell esforç que ells van realitzar per sortir-se’n, la seva lluita diària a l’hospital per lluitar contra el Covid-19, ara s’esvaís com un castell de sorra al fons del mar. Tot l’esforç que van realitzar no ha de caure en l’oblit. No ens hem pogut acomiadar d’ells en paraules, però ho farem en fets.

Per tu, François, per tots aquells que ens heu deixat, n’hem après i serem conseqüents amb l’aprenentatge d’aquesta gran lliçó de vida donada.

*Josep Pol i Pedrós, President de la Creu Roja Andorrana