Són millors líders les dones?

Últimament amb la gestió de la crisi de la Covid-19 s’ha compartit la idea que les caps d’Estat de gènere femení han gestionat més eficaçment la pandèmia que la dels seus homòlegs homes. Tots hem vist una llista amb les presidentes de Nova Zelanda, d’Alemanya o Finlàndia, i hem llegit sobre els motius de l’èxit. De ben segur, però, que també podríem afegir una llista de líders dones que no han destacat per la seva gestió, precisament… A mi se m’ocorren unes quantes.

Quan pensem a definir la paraula lideratge trobem diferents maneres de fer-ho i totes tenen en comú que parlen d’un conjunt d’habilitats que ha de posseir el o la líder. El factor gènere no entra en l’equació.

Segons els experts, les habilitats que ha de tenir un bon líder són la visió inspiradora, la capacitat de motivació, l’empatia, la creativitat, l’exigència, la iniciativa, l’agilitat en la presa de decisions, la capacitat de fer equip, la capacitat d’assumir riscos i el treball per la millora contínua. Aquests experts descriuen el lideratge com una actitud que assumeixen aquelles persones que estan compromeses a aconseguir un objectiu, que mostren convicció i ho transmeten als altres a través de la il·lusió i l’optimisme. Enlloc s’esmenta que per exercir el lideratge s’ha de ser home o dona.

El psicòleg i escriptor Daniel Goleman en el seu llibre Petit manual d’intel·ligència emocional, a la pregunta de si el gènere influeix en les habilitats d’intel·ligència emocional necessàries per al lideratge no respon ni de manera afirmativa ni negativa. Afegeix que les dones tendeixen a ser millors que els homes en empatia i els homes a mostrar més seguretat en les relacions socials en el treball. Però alhora, aquestes diferències generals desapareixen en els líders reeixits.

Però, sent realistes, amb estadístiques a la mà, hi ha més líders homes que dones. A Andorra, per exemple, segons l’estudi Dones invisibles que va fer públic la Fundació Julià Reig just abans de la crisi de la Covid-19, “la proporció de dones que ocupen llocs de responsabilitat a les empreses és clarament inferior a la d’homes”. Segons l’estudi de Magda Mata Font, “els homes són més nombrosos en els càrrecs jeràrquics: un 17% dels homes per un 5,4% de les dones”. A Espanya, la presència de dones en els consells d’administració d’empreses cotitzades és del 23% del total. Les xifres es mantenen similars a altres països.

Per què? Tomás Chamorro-Premuzic, psicòleg i autor de Why so many incompetent men become Leaders, ho explica dient que “quan es tracta de líders, no ens importa la competència tant com hauria, ni en política ni en els negocis”. Queda clar que tant l’educació com la idiosincràsia de la nostra societat ens juguen una mala passada… La solució és imposar les dones com a líders? Absurda pregunta. Segons Chamorro-Premuzic, l’opció correcta és posar focus en l’avaluació del talent i el potencial, sigui aquest del gènere que sigui. I hi estic d’acord.

Ara, quins líders necessitem? Femenins o masculins?

Estem de ple en un moment d’incertesa social, econòmica, mediambiental i sanitària, amb reptes tecnològics i laborals urgents. L’estil de lideratge necessari i adequat per a la millor transformació tecnològica i innovació requereix de risc i valentia amb gestió molt pròxima i empàtica. Això ens porta a pensar que amb una lectura de com definim cadascun dels lideratges, en aquest entorn els lideratges femenins més orientats a obtenir beneficis dels equips empresarials mixtos, serien més efectius. La conclusió seria que hem de triar homes o dones líders segons les circumstàncies. I això és totalment absurd.

Un debat entre lideratge femení versus masculí no aporta, quan és per a veure quin és millor o pitjor. Prefereixo veure-ho com que hi ha dues alternatives, la integració i la complementarietat de les quals representen el futur del lideratge. Totes dues alternatives poden ser mostrades per homes i dones, doncs sí que existeix una predisposició natural, però es poden adquirir i alternar segons les situacions a liderar.

Tinc clar que el lideratge no és una qüestió de gènere, però alhora necessitem d’un canvi d’estereotips que posi en valor el talent i amb això les dones. Reivindico –com a dona executiva– no fer del lideratge un debat de sexes, sinó d’habilitats, i posar focus en l’important: el valor del talent i potencial com a objectiu. Exigir a tots els líders ser competents i, als avaluadors, deixar els estereotips a un costat. I esperar de tota la societat una major educació, compromís i responsabilitat. Si ho fem hi haurà moltes més dones en llocs de lideratge i construirem un món millor per a tothom, perquè guanyarà el valor i el talent.