La importància d'un NO....

En la tasca de fer de pares sempre arriba la situació en què hem de dir NO, un NO imperatiu i ferm als nostres fills. Un NO que malgrat les explicacions que els donem, no sempre és acceptat, ells només volen sentir el SÍ. Davant d’aquesta situació responen amb un sentiment d’enuig, volen fer prevaldre els seus raonaments i se senten incompresos o diferents envers el seu grup –tothom hi va, soc l’únic, no hi ha dret–. Sovint tot seguit ens trobem en una situació a vegades complexa: està emmurriat i de mal humor, no vol fer res i fa el que se li mana amb desgana; si és que ho fa.

Hem entrat en conflicte amb el nostre fill/a. Una situació que es pot anar complicant i que, a vegades, cansats, cedim a les seves exigències. Si ho fem el primer cop, ells saben que en cas d’arribar a una altra situació semblant, si hi posen una forta resistència, poden aconseguir el que volen.

Situacions com aquestes són habituals i sovint aclaparen els pares que arriben a casa cansats d’un dia de feina i es troben que han de lluitar en petits o no tan petits problemes. Un estira-i-arronsa amb els seus fills en un moment en què ja han acabat la seva jornada laboral i sembla que n’hagin de començar una altra en una espècie de batalla.

Primer de tot s’ha de tenir ben clar si se’ls ha de negar o no el que demanen. Si és el que cal fer per al seu bé. Sense oblidar que els infants més petits són curiosos per naturalesa i sobretot els adolescents són uns grans exploradors, qualitats necessàries per créixer i fer-se grans en un món que nosaltres sabem que està ple de perills. A vegades, la por dels pares els fa menys permissius i això empeny els infants i els adolescents a reclamar més llibertat.

Val a dir que una vegada s’ha explicat i ben mesurat la resposta, cal actuar amb criteri i sense angoixar-nos, ni sentir-nos malament.

Ai... Se’ns trenca el cor, veure’l tan disgustat!!

Sí, segur que sí, però en aquesta situació estem decidint que hi ha moments a la vida en què se’ls ha de dir: NO, encara que ens costi molt.

Els fills s’adonen del nostre patiment, en aquest punt els fa ràbia la nostra negativa, però més endavant seran conscients del nostre ensenyament.

Posteriorment, davant de situacions semblants que els porti la vida i no vegin clares també sabran dir NO, encara que aquest NO els faci sentir que renuncien a un possible guany o diversió, que pot desencadenar un perill, o una situació èticament incorrecta segons les seves creences i valors. Per tant, sabran dir NO, els pares els ho haureu ensenyat.

Durant aquests dies de confinament els nostres infants, els infants d’arreu del món, han sentit moltes vegades el NO, i alguns en circumstàncies ben difícils i complexes igual que els adults. Els nens i nenes del nostre país s’han sabut adaptar, han sigut com li hem sentit dir més d’una vegada al Sr. ministre de Salut uns grans herois, i segurament aquestes cullerades de xarop de resiliència que han pres durant el confinament els serviran per seguir endavant i saber adaptar-se a les noves situacions que els aniran sorgint en el seu dia a dia.