Muntanyes.... en alerta vermella

Anant directe al gra, aquesta capçalera ja ho diu ben clarament: les nostres muntanyes, tant se val si més a prop o més lluny, estan en fase d’alerta vermella. I el problema, ara per ara, no rau en els perills habituals de l’època: el foc, les pedregades, les pluges torrencials, els despreniments... el perill radica que una part del jovent del nostre país, no tota, sort n’hi ha!!!, s’ha desbocat, i està superant en protagonisme el pitjor dels depredadors, dedicant-se a fer mal de manera conscient, a destruir el medi natural del nostre país, l’alta muntanya, el be més preuat que tenim, a més de la nostra imatge i identitat turística.

Encara que dir les veritats no acostuma a agradar, la realitat és aquesta: des de berenadors –tot i que coneguts, una mica amagats– propers a les carreteres (com per exemple la Pleta del Porró als Cortals d’Encamp) fins a refugis d’alta muntanya (alguns de força llunyans com el del Montmalús o l’Angonella), s’han convertit en punts de reunió, gairebé sempre nocturns, de grups de joves per a celebrar botellons, amb acompanyament de música a tot drap, petards, llums i molt, molt alcohol, i qui sap si també altres tipus d’estimulants. Aquest problema, derivat d’aquestes pràctiques, ja és de domini públic perquè fa temps que dura. Van començar durant el confinament, primer promogudes per grups de temporers de l’esquí com a protagonistes i posteriorment per jovent del país, afavorides en un primer moment a causa del tancament dels centres escolars i universitaris abans d’hora i que ara s’han multiplicat exponencialment com a conseqüència de les anul·lacions de grans concerts multitudinaris, així com d’altres tipus d’esdeveniments a dins i a fora de les nostres fronteres.

A tot plegat també hi ha ajudat l’enduriment de les lleis que penalitzen el consum d’alcohol a l’aire lliure i en zones urbanes. És evident que quan la ciutadania o policia detecten comportaments d’aquest tipus, uns denuncien i els altres actuen força ràpidament (com els cassos força coneguts succeïts a Sant Romà de les Bons o a l’aparcament exterior del Funicamp, sense esmentar-ne molts d’altres a totes les parròquies) aleshores, com conseqüència lògica, aquests grupuscles de joves han optat per espavilar-se i adaptar-se a les noves restriccions, buscant cada cop llocs més llunyans i fins i tot menys accessibles, on se sentiran menys vulnerables i més protegits dels ciutadans i de les forces de l’ordre públic.

I ara és quan arriba la pregunta del milió... Com es para tot plegat? Com es pot acabar amb aquests tipus de comportaments antisocials? Perquè està clar que les nostres autoritats s’hauran d’identificar amb el problema, perquè potser ja és l’hora d’endegar accions dràstiques per a solucionar-lo (ara ja no s’hi val a dir que tot s’arregla amb educació i sensibilització a les escoles... amb infants potser sí, però a partir d’edats diguem “complicades” ja s’ha fet tard!!!).

Les nostres autoritats hauran de preveure que tot plegat pot derivar en problemes de més magnitud: qui sap si potser algun coma etílic en un refugi llunyà amb conseqüència de mort, enfrontaments molt perillosos amb pescadors o caçadors (ja hi ha grups de pescadors francesos que han dit que no acceptaran de cap manera aquests tipus de comportaments), baralles amb excursionistes, pares de família, o simplement gent amant de la muntanya, la pau i la tranquil·litat, possibles lesions a infants o animals (gossos) causats per botelles de vidre trencades...

Pel que es veu, no som els únics a patir aquest fenomen, ja que a la Vall d’Aran, Pallars, Pirineu gironí i en zones més allunyades com Osca i Navarra, els fets són similars i sovint apareixen denunciats a les xarxes socials. Tanmateix el problema a casa nostra l’haurem d’arreglar nosaltres, i ràpidament, molt ràpidament, perquè l’estiu tot just acaba de començar, perquè moltes famílies que marxaven de vacances aquest any no ho faran, perquè potser es millor frenar-ho ara que esperar que es produeixi alguna desgràcia, també per moltes i moltes més raons de tot tipus: ecològiques, de salut, de civisme, de protecció del medi, dels animals i de les persones...

Autoritats, gent d’Andorra, esportistes, jovent com cal (la majoria), no ho oblideu!!!... Les nostres muntanyes estan en fase d’alerta vermella.