Empresa familiar en temps d'incertesa

La immensa majoria de les empreses andorranes són familiars, igual que a la resta del món. N’hi ha de petites i de grans. Però com va dir Charles Darwin no són les espècies més grans, ni les més intel·ligents, les que sobreviuen; sinó les més ràpides a adaptar-se als canvis de l’entorn.

La vida és un canvi constant; si no hi hagués canvi no hi hauria progrés. Però de tant en tant els canvis són més aviat disrupcions. La Covid-19 ha sigut el que anomenen un “cigne negre”: un esdeveniment imprevist de grans conseqüències. Si ja teníem canvis amb l’omnicanalitat, l’economia circular i altres, “té, dues tasses”. S’ha generat a moltes famílies empresàries una incertesa que pot posar a sobre de la taula si el millor és “continuar, vendre o tancar?”

Per respondre a aquesta qüestió s’ha de fer una anàlisi de la viabilitat a futur del negoci en concret. No n’hi ha dos d’iguals; alguns en aquests moments han augmentat vendes, com els fabricants de lleixiu, altres les han rebaixat com l’hostaleria. Uns poden tindre tresoreria i altres deute. Convé revisar el pla estratègic, els objectius i plans d’acció; és a dir: on estem?, on volem anar?, com fem el camí?

I s’ha d’analitzar també la família, la seva unitat. S’han d’unificar visions, ja que els que treballen ho poden veure de forma diferent als que estan al dia a dia, per exemple. Com es prenen les decisions? Perquè la família és amor, però si no es prenen les decisions tenint en compte tots els criteris, les alternatives, punts de vista, pros i contres, potser no s’està prenent la millor decisió. Cal recordar que “el que és bo per a l’empresa, a la llarga és bo per a la família”.

S’ha de ser optimista i esperar el millor, però preparar-se per al pitjor. Un extern independent a l’empresa i a la família pot aportar objectivitat, metodologia o almenys un altre punt de vista. Pot ser un bon moment per reinventar-se, per aprofitar oportunitats, per incorporar els coneixements i habilitats de les noves generacions. Tenim exemples propers com Carns Subirats. És un bon moment per transmetre valors a la següent generació i per crear reputació amb els col·laboradors, clients i proveïdors.

Hi ha una sèrie d’eines que són requisit de no fracàs: la localització de les millor pràctiques, la creativitat, la planificació a curt, mitjà i llarg termini. Disposar d’estructura professional per a la presa de decisions a l’empresa i a la família. I, sobretot, la comunicació empàtica i sincera, i tenir un motiu perquè la família empresària continuï junta.

Lamentablement no hi ha receptes màgiques, cada família empresària ha de trobar la solució a mida per al seu cas concret. Una recomanació universal és posar-ho tot per escrit, perquè d’aquesta forma es facilita revisar, completar i fer seguiment.

També és bo que juguem bé les cartes que tenim, i hi ha un repòquer d’asos: allunyar-nos dels catastrofistes, apostar per les persones, apuntalar la caixa i el marge, aprofitar les oportunitats i aprendre.

Ànim, salut i vendes!

* Jordi Tarragona, Conseller de famílies empresàries