Per què se'n diu pandèmia

El prefix pan, que en grec significaria tot, s’aplica a un substantiu com a referent de quelcom general, internacional, si es vol, mundial. I és així que l’extensió de la Covid-19 fa dies que va rebre la definició de pandèmia, que es pot llegir com a epidèmia global.

Les darreres informacions oficials sobre els rebrots a –o des del- nostre país són, a escala, tot un mostrari de com el virus no coneix fronteres –com va dir alguna autoritat espanyola- o més aviat les creua a dintre de persones que, de vegades, ni tan sols se saben portadores.

La por inicial era que, amb l’obertura de fronteres, fossin turistes qui el portessin. Fins ara, però, no es coneix cap cas amb aquest origen, i això no és cridar al mal temps, que un dia o un altre pot arribar. En sentit directe, meteorològic, ja veiem com es reprodueix cada dia, més aviat cada tarda, amb les habituals tempestes estivals. Això, però, són figues d’un altre paner.

El cas és que el primer rebrot als quatre dies de donar la malaltia per extingida el va portar un treballador de la construcció des d’una platja on havia anat de cap de setmana, i es va estendre entre els companys de feina. Després ha estat el jove que va marxar de festa a Lleida, el jugador de futbol sala de la Massana, una infermera de tornada de vacances –que havia passat el test abans de marxar, el 14 proppassat- i tres persones més detectades pels metges de referència o el SUM.

En la compareixença altra vegada habitual, el ministre Martínez Benazet concloïa el que ha quedat escrit una mica més amunt: que ni una sola contaminació ha estat causada per visitants, a diferència dels primers brots, amb origen indirecte a Madrid i a Itàlia.

Així, dijous teníem un total de treta-quatre contaminats dels que anomenen actius, i tant de bo que la xifra no hagi crescut ni creixi més des de tres dies enrere. A més de les desenes de confinats preventivament. Contràriament, també l’hem “exportat”. Concretament va ser un resident qui el va encomanar al país d’origen a un germà, durant una visita a la família, i per aquest, bomber, es va aïllar tota la caserna i es va deixar el territori pràcticament sense efectius antiincendis.

Amb aquesta suma de casos tan diversos queda explicat el sentit de la pandèmia. Per sort, els malalts detectats en aquesta nova etapa pateixen afectacions lleus o ni tan sols presenten símptomes. Els que en dèiem portadors sense saber-ho. És una bona notícia en general, però en el segon dels supòsits una amenaça desconeguda per a la resta dels i les qui puguin estar, o entrar, en contacte proper.

Tot plegat ve a demostrar que fins ara, i potser fins que no arribi una vacuna eficient i segura, cal mantenir-nos amatents i protegits. Sense pànic, però amb respecte per la nostra salut i la general. I això vol dir apuntar-se i passar el test PCR o el TMA ofert des de fa dies gratuïtament, un miler dels quals s’havien fet en una setmana, de dijous a dijous.

I, com a mínim, evitar aglomeracions, festes espontànies, també passejades o entrades a llocs tancats sense una mascareta homologada que ens tapi la boca i el nas, sobretot si ens trobem a prop d’un o una altra, també per fumar –els i les qui encara ho siguin-, fumadors.

La inconsciència en el comportament equival al perill del portador asimptomàtic, però en passiu. I si la consciència social no ens convenç, pensem en les multes que ens poden caure, sempre doloroses, i més l’aplicable als reincidents.