El futur de l'empresa familiar davant aquest nou escenari mundial

Les empreses familiars tenen un paper crucial en l’economia, però ho faran demà? Com reaccionaran davant tendències globals com la major rotació de control econòmic en la història? O davant la creixent desigualtat d’ingressos i degradació ambiental? Seran capaços d’adaptar-se als avenços tecnològics exponencials i cicles de vida de productes més curts i la definició canviant de la família nuclear?

Al llarg de gran part de la història, el negoci familiar va ser un terme redundant. Tota l’activitat comercial es realitzava a través de famílies. Avui, tot i el canvi massiu en el mercat global, les famílies continuen jugant un paper important en l’economia. Només a Espanya, les principals xifres sense incloure autònoms ho evidencien. Segons dades de l’Institut d’Empresa Familiar, el 88,8% d’empreses espanyoles són familiars, aporten el 57,1% del PIB i generen el 66,7% de treball.

És cert que parlar d’empreses familiars comporta molts tipus d’empreses amb clares diferències: l’agricultor de subsistència rural al Perú versus les marques més grans de el món com Walmart o BMW. Les empreses familiars venen en totes les formes i mides. Però el que sí que és cert és que, igual que en aquest país, són motors econòmics clau en tot el món.

Són la primera i principal font de finançament de nous negocis, contribuint a les economies dels seus països al proporcionar llocs de treball. Les empreses familiars donen feina al 70% de la força laboral privada a l’Argentina, al 57% a Alemanya i el 67% a Espanya. A l’Índia, les empreses familiars donen feina al 79% del sector privat. Això és més de 129 milions de llocs de treball. Hi ha més persones ocupades per empreses familiars a l’Índia que persones que viuen a Mèxic!

Fortaleses i debilitats de les empreses familiars

En la manera de ser de les empreses familiars hi ha característiques importantíssimes que les han ajudat al llarg de la història. Tendeixen a utilitzar una perspectiva a llarg termini i no en recompenses a curt termini; tendeixen a oferir més seguretat i s’ha demostrat que són menys propenses a acomiadar empleats en temps difícils. Tenen en compte relacions i valors que els aporten una gran fortalesa.

Però alhora, aquestes virtuts poden amagar obstacles en si mateixes, ja que en temps de canvi poden ser contraproduents. Les tendències conservadores i els compromisos de les famílies amb el passat amenacen de limitar la seva capacitat d’adaptació. Els ràpids avenços tecnològics estan escurçant els cicles de vida dels productes, cosa que desafia els plans a llarg termini. L’estabilitat laboral no té l’atractiu que una vegada va tenir: la força laboral actual és mòbil i no necessàriament busca arrelar. Les empreses familiars s’enfronten a canvis globals dràstics com la degradació ambiental, la creixent desigualtat econòmica i la volatilitat geopolítica.

Cap a una actitud emprenedora

El futur no està tan clar i dependrà de la seva adaptació als canvis globals que estem vivint. A la concentració de capitals, la transformació digital, els canvis de consum, la diversificació de l’oferta –amb productes provinents d’economies pujants–, l’adaptació a una economia més sostenible amb tota la seva regulació, ja formes de lideratge en transformació, han vingut a sumar-se la crisi provocada per la Covid-19. Es fa necessari una rapidesa de reacció i una transformació organitzacional que cal assumir ja o es perdrà un temps valuós que altres aprofitaran.

Partint dels “tres hàbits connaturals” que destaca Carlos Arbesú, professor de l’Institut d’Empreses i Humanisme de la Universitat de Navarra, en el seu article L’empresa familiar en temps de Covid-19. Llegat i futur, “l’emprenedoria, la preservació i l’hàbit de compartir amb la societat”, a l’empresa familiar li queda feina per fer però part d’una base sòlida que la posiciona molt bé en la línia de sortida.

Per seguir liderant el camí, les empreses familiars han de preparar una propera generació d’agents de canvi. Han de considerar que estan transferint alguna cosa més que un negoci. Les empreses van i venen i les indústries tenen cicles de vida que acaben en la mort. Perquè les famílies visquin, necessiten passar de pensar a mantenir l’entitat comercial a construir famílies emprenedores.

Aquest concepte significa que les famílies han de portar l’emprenedoria més enllà dels límits d’un negoci original, cap a un món de noves oportunitats. Significa que estan compromeses amb la longevitat de la família, no només amb el negoci, i per això cultiven l’esperit emprenedor en la propera generació. Transmeten valors i un sentit de responsabilitat en els seus successors, i usen els recursos familiars com un vehicle per engendrar noves organitzacions i la innovació per abordar les malalties socials a nivell de base.

Segons un interessant article de Llorente i Conca (https://ideas.llorenteycuenca.com/2020/05/empresas-familiares-punto-de-inflexion-y-salida-de-la-crisis-de-covid-19/) que comparteixo al 100%, “les empreses familiars poden ser una veu per al capitalisme humanista, conscient o qualsevol evolució del concepte del capitalisme que sigui capaç d’implementar aquest reclamat canvi de paradigma que sorgeix des del mateix cor del sistema empresarial (...) les noves empreses, les start-ups, s’han guanyat un lloc en l’imaginari col·lectiu a força d’èpica d’emprenedors. Però les empreses familiars també tenen molt a dir en aquesta conversa. Qui millor que les empreses familiars per transmetre l’èpica emprenedora?”.

* Anna Olsina, Experta en finances, banca, gestió patrimonial i innovació tecnològica