On anem?

Encara no acaba l’agost i resta setembre, la darrera part del temps de vacances majoritàries i tanmateix, en aquest any de traspàs i atípic de pandèmia, molts i moltes es plantegen si és convenient sortir a la recerca d’altres horitzons, fronteres enfora.

Una dada publicada recentment ha estat la davallada de negoci de les agències de viatges, ni més ni menys que del noranta per cent. Unes altres, diverses i esteses, són els perills i els incidents que el viatger es pot trobar al punt de destinació.

No es tracta ja d’escenaris de guerres o amb fama d’inseguretat, sigui el Sahel, el Kurdistan sirià, les faveles de Rio o els “ranchitos” de Caracas, entre tants d’altres on els enfrontaments poden sorgir o agreujar-se. Cal tenir esperit aventurer i manca de por per anar a qualsevol d’aquests indrets, o a Bielorrúsia. I tanmateix la vocació periodística en temps de joventut hi convidaria.

El risc de contaminació és molt més proper. Els darrers dies, tant com l’Alt Urgell, on els nous brots de la Covid-19 han portat a la declaració d’alerta i la suspensió de la festa major i dels dos o més mercats setmanals de la Seu, entre d’altres activitats de la capital de la comarca, de clientela més minoritària.

A Catalunya en general es multipliquen els testos massius PCR, que descobreixen centenars de portadors del virus, molts sense presentar cap símptoma de malaltia, i per això mateix, més potencialment contaminants.

Als riscos del turisme exterior cal afegir les limitacions frontereres que es multipliquen. La nostra situació entre Espanya, l’Estat europeu amb estadístiques més negatives d’afectació, i França, on també es multipliquen les infeccions, fa que els ciutadans d’Andorra estiguem sota sospita, en alguns casos específicament, i en d’altres generalitzada per a tots els que intenten entrar-hi.

Un estat tan depenent del turisme com ara l’Egipte, exigeix certificat d’haver passat el test amb resultat negatiu. D’altres, dintre mateix del nostre continent, obliguen a passar la quarantena a l’arribada les dues primeres setmanes, abans de poder transitar-hi lliurement confinats o confinades quinze dies que pot ser tot el temps previst d’estada –i és prou com per fer desistir de la visita–.

Encara més, tal com va canviant el mapa d‘alertes, qui pot garantir que un país considerat més segur i sense obstacles per entrar-hi, si en queden, no es troba de la nit al matí amb rebrots comunitaris i obligat a impedir els moviments de persones?

Epidemiòlegs i entitats internacionals havien advertit de la possibilitat, gairebé segura, d’una segona onada de la pandèmia per a la tardor. Ara constaten que, en bona part del món, també al nostre entorn, s’ha avançat contradient els qui auguraven que la calor mataria o delmaria la presència del “bitxo”.

L’esperança ben fonamentada és la consecució de la vacuna, segura en primer lloc, i també eficient en la immunització, almenys en percentatges satisfactoris a criteri dels científics. La russa, primera anunciada, no gaudeix de la confiança suficient, al punt que el ministre Benazet ha dit que ell no se la posaria. Els més optimistes dels participants en projectes avançats auguren que la comercialització massiva arribaria abans que acabi l’any, cosa que seria tot un rècord històric.

I mentrestant, què fem? Ens arrisquem a tirar Runer avall o Baladrà amunt? L’atractiu principal ja no seria probablement el del turista convencional, potser més aviat manaria el desig de retrobar familiars, amics, coneguts que no hem vist persona a persona des d’abans de la primavera. I el dilema és quelcom que només l’interessat o interessada pot resoldre, amb un càlcul entre el que arrisca i el que desitja.

El que sabem és que aviat, com més aviat millor, arribarà la campanya de la vacunació contra la grip comuna, i que caldrà rebre-la, més que sigui per evitar una nova sobrecàrrega als professionals de la salut i una limitació a la possibilitat que ens atenguin.

Això i mantenir les mesures de prudència decretades i que estan lluny de caducar: distància social de seguretat, mascareta, rentats de mans i, ara també no fumar en moviment pel carrer i valorar amb seny si marxarem del país, i on.