Natura contra història

La natura tendeix a recuperar al llarg dels segles espais i paisatges transformats per l’acció humana i així, selves americanes han cobert i amagat les que eren restes arqueològiques de les cultures anomenades precolombines. Però no cal anar tan lluny, ni en el temps, ni en l’espai.

Les pluges –i febleses d’origen, segons alguns tècnics– van causar l’ensorrament del campanar de Sant Vicenç d’Enclar, la vella església dessacralitzada i abandonada des de feia temps.

Passats uns mesos des del desembre, quan va caure, i amb la pandèmia paralitzadora pel mig, Govern ha convocat el concurs públic per adjudicar les obres de reconstrucció d’un vestigi important del passat, perdut, com abans el castell del mateix nom que van obligar a enderrocar els acords dels pariatges del segle XIII.

Per la seva banda, l’arqueòleg Gerard Remolins, que no para, ha advertit d’un altre perill, encara no consumat, per a una peça del patrimoni que se suposa encara més antiga: el roc de les Bruixes. Sembla que la rel d’un pi crescut a sobre va obrint i ampliant una esquerda que amenaçaria de fer caure una de les plaques dels petròglifs.

Aquest indret amb llegenda

–com tants d’altres–, localitzat fa dècades pel pioner inoblidable Pere Canturri, ha estat objecte els darrers anys, a impulsos de Remolins, de reivindicacions i debats: entre d’altres, sobre l’equilibri entre l’oportunitat de les visites i les limitacions –o prohibició total– per garantir-ne la conservació.

Ara l’amenaça sembla molt més directa i l’operació per treure-la més radical –mai millor dit–, que seria arrencar l’arbre, seria delicada i amb riscos, segons l’opinió tècnica del mateix arqueòleg.

Aquests són només dos exemples de la necessitat, les dificultats i els costos de la conservació del patrimoni heretat dels ancestres al llarg dels segles, en alguns casos de mil·lennis, i que en cap cas cal deixar perdre.

Cal pensar que, com per a tota salut, per preservar la d’aquests elements de la cultura ancestral val més prevenir que curar. Per això cal un seguiment amb constància de l’estat de tants elements i conjunts heretats per emprendre actuacions abans que s’ensorrin o es perdin per qualsevol altra causa. Hem de recordar la desaparició de la marededeu original de Meritxell? O com i quant va costar aconseguir la recuperació dels frescos de Santa Coloma?

Això, a més de les excavacions i en tot cas estudis dels tresors, en part coneguts, que esperen sota la terra o al fons de balmes. No són tants com els de l’inesgotable Egipte, però Déu n’hi do els que hi tenim, en aquestes velles valls entre les potser encara més velles –i fràgils– muntanyes.