Pròxima inversió: accessibilitat universal

Què hauries pensat si durant l’inici de la pandèmia no haguessis pogut accedir a les rodes de premsa del Govern? Què pensaries si no haguessis pogut accedir a la informació sobre les mesures preventives contra la Covid-19? I si no tinguessis els mitjans per demanar cita per fer-te una PCR? Ara, com et sentiries si en el teu dia a dia haguessis de demanar constantment informació sobre coses quotidianes al teu entorn i que, alhora aquest t’expliqués la realitat tal com la percep i de manera poc detallada i superficial? Com seria la teva feina si haguessis de renunciar a la informació en les reunions de treball? Com valoraries que fent turisme cultural i visitant un museu no poguessis accedir a la informació?

Difícil, oi? Doncs aquestes són algunes de les barreres que gran part de les 72 milions de persones amb discapacitat auditiva del món es podrien trobar en les societats actuals. Avui, Dia internacional de la llengua de signes, és significatiu reconèixer la tasca del Govern per facilitar aquest servei en les rodes de premsa. Però també és un dia per reforçar aquest missatge, per continuar animant el nostre executiu a seguir en aquesta línia i no abandonar-la i així, també, donar compliment al pla estratègic nacional aprovat per Andorra el 2019 per implantar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 (Nacions Unides).

L’accés als principals serveis en llengua de signes és vital per al creixement i el desenvolupament de les persones sordes i decisiu per a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. A més, no podem oblidar que la preservació de les llengües de signes és part de la diversitat lingüística i cultural del món a la qual no podem renunciar com a societat. Cal recordar que la diversitat ens permet aprendre i assumir les nostres diferències, preparar-nos com a individus socials, conèixer altres formes de fer i ser i arribar a més perspectives, entre infinitat de coses que ens fan créixer com a éssers socials.

D’aquesta manera, la implementació de polítiques, plans, programes i projectes encaminats a facilitar l’accés a la informació i als serveis bàsics hauria de ser una prioritat per a Andorra si vol estar en línia amb els ODS, i alhora ser un país que ofereix qualitat de vida, que lluita per la integració social, per la no discriminació, per oferir un turisme sostenible amb unes instal·lacions adequades a les necessitats de tothom, un accés equitatiu i universal a la informació i que alhora vetlla per la preservació de diferents formes de coneixement i d’experiències humanes.

D’aquesta manera, les inversions en aquest sentit tindrien un gran impacte i retorn social, econòmic, cultural i polític per a Andorra. Social, perquè fomentaríem la inclusivitat i augmentaríem l’autoestima de tots els ciutadans. Econòmic, perquè diversificaríem el turisme fent accessible el nostre país a totes les persones independentment de la seva condició i crearíem nous llocs de treball per donar-hi resposta. Cultural, perquè afavoriríem la preservació de la diversitat lingüística i, finalment, polític, perquè ens convertiríem en un país referent i exemple en qualitat de vida.

Per tant, la inversió en accessibilitat universal serviria com a impuls a tots aquells discursos polítics sobre turisme sostenible, innovació per al desenvolupament sostenible, etcètera, que tant s’han pronunciat a la Cimera Iberoamericana, per, per fi, convertir-se en accions i acabar donant una resposta real a les necessitats de molts col·lectius que viuen a Andorra i a totes aquelles persones que ens visiten.