Educar en finances

Permetin-me que comenci l’article fent-los un breu test de tres preguntes:

1. Suposem que tenim 100 euros en un compte en què cobrem un 2% d’interessos anuals. Al cap de cinc anys, quant creuen que tindrem al compte si no hem tocat els diners?

a. Més de 102 euros

b. Exactament 102 euros

c. Menys de 102 euros

d. Ns / Nc

2. Imaginem que el tipus d’interès del seu compte és de l’1% anual i que la inflació és del 2% anual. Al cap d’un any, quant podrien comprar amb els diners d’aquest compte?

a. Més que avui

b. Exactament el mateix

c. Menys que avui

d. Ns/Nc

3. Diguin si l’afirmació següent és certa: comprar accions d’una sola companyia proporciona normalment una rendibilitat més segura que un fons d’inversió de renda variable.

a. Cert

b. Fals

c. Ns/Nc

Si tenen curiositat per saber si han encertat les respostes, les solucions les trobaran al final d’aquest article.

Aquest senzill test va ser desenvolupat per dos economistes i professors universitaris americans ja fa uns anys, i s’ha utilitzat en més de vint països per mesurar la cultura financera de la població d’arreu del món.

Els resultats al llarg dels anys mostren un problema global de manca de coneixements financers, podríem parlar d’un “suspens mundial”, que afecta tots els països, tant desenvolupats com en desenvolupament.

S’observen pitjors resultats entre les dones, i no en surten gaire ben parats els joves, que encerten menys preguntes que la gent més gran. En un país referent com poden ser els Estats Units, la gent de trenta anys encerta de mitjana la meitat de preguntes que la gent de seixanta-cinc.

Tot plegat podria semblar simplement anecdòtic, un de tants estudis curiosos que trobem a la xarxa cada dia. Però, malauradament, la manca de coneixements financers bàsics és una realitat que ens hauria de preocupar a tots.

Quan l’OCDE parla de cultura financera no fa referència només al coneixement i a la comprensió de conceptes i riscos financers, sinó també a les habilitats, la motivació i la confiança per aplicar aquests coneixements i aquesta comprensió per tal de prendre decisions eficaces en una sèrie de contextos financers, per millorar el benestar financer de les persones i de la societat, i per permetre la participació en la vida econòmica.

S’ha demostrat que l’educació financera afecta tant el comportament de l’estalvi i la inversió com les pràctiques de gestió dels deutes. Per exemple, les persones amb més coneixements financers solen endeutar-se menys amb les targetes de crèdit, i responen millor a possibles imprevistos econòmics.

Ens agradi més o menys, en el nostre dia a dia els diners són importants per poder cobrir les necessitats bàsiques, així que una gestió eficient dels nostres recursos econòmics, siguin petits o grans, és fonamental.

A tall d’exemple, tothom hauria de ser capaç d’elaborar un simple pressupost familiar, per controlar els ingressos i les despeses de casa i poder planificar el seu present i futur financer. Una regla bàsica en aquest àmbit hauria de ser de “no gastar més del que s’ingressa”, evitant augmentar els deutes de manera perillosa.

Per aconseguir millorar la situació actual és important apostar per l’educació financera, i per això cal que, des de ben petits, els nens aprenguin a gestionar i administrar els seus diners. A Andorra ja s’estan incorporant alguns conceptes financers en l’ensenyament obligatori, i esperem seguir avançant en aquesta direcció.

En països com Finlàndia s’estan promovent iniciatives per facilitar l’accés a tota la població a continguts d’educació financera a través d’internet.

Tampoc podem oblidar les dificultats i els perills del món actual en termes financers si no tenim els mínims coneixements necessaris.

Avui en dia, qualsevol, i especialment la gent jove, pot comprar gairebé de tot amb un sol clic, sense haver de “tocar diners” en cap moment, i és molt fàcil acabar gastant més del que realment necessitem.

Els baixos tipus d’interès arreu del món també fan que sigui molt temptador endeutar-se, podent arribar a nivells poc recomanables per a la nostra salut econòmica.

Per acabar, només diré que l’educació financera és cosa de tots, també de les entitats financeres. Uns clients amb més coneixements financers entendran millor els productes i serveis més adequats a les seves necessitats, cosa que redundarà en una situació beneficiosa per a ambdues parts.

En definitiva, com va dir Benjamin Franklin, “una inversió en coneixement sempre paga el millor interès”.

Les respostes correctes del test són: 1-a, 2-c, 3-b.

* Sergi Martí, Director general de Crèdit Andorrà Asset Management. Crèdit Andorrà Financial Group Research