La tribuna
Sèneca avui
El filòsof és una referència moral que ha inspirat pensadors i literats
“Tants milers de persones que van al fòrum a trenc d’alba, quins plets més vergonyosos, quins advocats encara més vergonyosos no tenen! L’un impugna el testament del seu pare, a qui més valdria haver servat respecte; un altre pledeja contra la seva mare; un altre ve a delatar un crim del qual és ell el més palès culpable; hom tria un jutge per a condemnar allò mateix que ell ha fet i l’hàbil paraula de l’advocat sedueix l’auditori a favor de la mala causa.” No sonen les paraules de Sèneca de fa 2.000 anys dissortadament revestides d’actualitat? Afegia el moralista i filòsof: “Quan vegis el fòrum ple de gent i el Camp de Mart ocupat per una gran gernació i el circ en el qual el poble es rebel·la gairebé del tot, sàpigues que hi ha tants vicis com homes.”
És sabut que Luci Anneu Sèneca (Corduba –Còrdova–, 4 aC Roma, 65 dC), el gran escriptor, preceptor i polític neoestoic, era fill d’una família patrícia i rebé la seva formació a Roma, Egipte i Grècia. En el seu particular cursus honorum consta que fou qüestor, senador brillant i, cridat per Agripina, mare de Neró, preceptor del jove emperador. Va conduir sàviament els cinc primers anys del regnat –el quinquenium Neronis– però es va retirar a l’observar la seva boja deriva. La mútua relació va culminar de forma tràgica quan, acusat de participar en la conspiració de Pisó, va acatar estoicament l’ordre de suïcidi del tirà.
Autor d’una extensa obra que comprèn tragèdies, consolacions i diàlegs en els quals destaquen De la brevetat de la vida, De la vida feliç, De l’oci, Cartes a Lucili, etcètera, és una referència moral que ha inspirat pensadors i literats com Erasme de Rotterdam, Petrarca, Quevedo, Montaigne, Balzac i tants d’altres al llarg dels segles. Defensor d’una vida sòbria, útil a la societat i en comunió amb la Natura, és sorprenentment vigent avui a través dels seus savis pensaments. Alguns són els següents:
- “Qui no sap a quin port s’encamina cap vent li és favorable.”
- “El patrimoni, déu principal dels neguits humans.”
- Epicur: “Si vius al dictat de la Natura, no seràs mai pobre; si vius al dictat de l’opinió, no seràs mai ric.”
- “Cal viure amb aquesta persuasió: jo no he nascut per a un racó; tot el món és la meva pàtria.”
- “A l’escola de Pitàgores, els deixebles havien de callar cinc anys.”
- “Sovint el que és més preciós és allò pel qual no es paga res.”
- M. Agripa (general i gendre d’August): “Amb la concòrdia creixen les coses petites, amb la discòrdia s’enfonsen les grans.”
- “Reprimim els homicidis i els assassinats individuals, però ¿què són les guerres i aquest crim gloriós d’occir nacions enteres?”
- “Els membres més resistents dels cos són els més treballats per la fatiga.”
- “Ningú no pot tenir tot el que vol; el que hom pot és no voler el que no té.”
- “Des de tot arreu hi ha la mateixa distància a les estrelles.”
- “El pitjor que tenen els homes als quals un gran poder fa tornar insolents, és que odien aquells a qui han ofès” (potser aplicable a Trump...).
- “Preguntes quin és el teu principal defecte? Equivocar-te en els comptes: tens en gran preu les coses que dones, i en poc preu les rebudes.”
- “No hi ha raça d’homes que no concorri a la ciutat, gran premiadora de virtuts i vicis.”
- “Decretà una vegada el Senat que els esclaus i els lliures es distingissin pel vestit; després es veié com era perillós que els nostres esclaus comencessin a comptar-nos.”
I, en l’època que ens ha tocat de viure de migracions massives forçades per la fam i la guerra que generen actituds xenòfobes i nacionalismes excloents, ens ofereix una màxima per reflexionar llargament: “El mateix Imperi Romà deu sa naixença a un exiliat (Eneas).”