Segona onada

Així com els meteoròlegs cada vegada encerten més les previsions, els epidemiòlegs han demostrat que també les seves prediccions són ajustades. Ens havien dit que a la tardor vindria una segona onada d’expansió de la pandèmia, i aquí la tenim. Amb més casos comptats encara que a la primavera passada.

L’aspecte positiu és que els responsables ja estaven previnguts i per això les conseqüències no semblen tan greus, per ara, especialment pel que fa al sistema de salut i els seus professionals, tret dels generalistes, el primer esglaó, que sí que van de bòlid.

Les hospitalitzacions, a mitja setmana, no havien arribat a la desena, la UCI només acollia dos pacients, això sí, amb respiració assistida. El desig general és que surtin aviat, i curats del tot.

La prudència, sempre imprescindible, ens comporta noves limitacions d’activitats, de moviments, de reunió. Encara sense tancar fronteres, perquè seria una mesura terrible per a una economia que ja ha patit una forta davallada en el seu conjunt, reflectida en l’indicador més general, que és l’evolució del producte interior brut.

Respecte d’aquest manteniment de la permeabilitat fronterera, deia un dels ministres que habitualment compareixen per explicar el panorama de situació que no és cosa de fer el que no vols que et facin.

Amb tot plegat sí que s’ha produït, en diversos graus i sense excloure algun que altre confinament voluntari, el replegament del qual parlava l’admirat Albert Villaró.

D’altra banda, sense aportar xifres concretes, ni percentatges, les successives comunicacions oficials reiteren que moltes de les transmissions arriben de ciutadans del país que han viatjat a l’estranger i han “importat” el virus.

I encara cal afegir la gran potencialitat com a transmissores de les persones que ni tan sols saben que estan o han estat contaminades, perquè no experimenten ni han experimentat els símptomes propis de la malaltia, que comencen per tossir amb insistència i febre.

Amb tot plegat, caldria que seguíssim el lema de l’equip de bàsquet: “Mai por”, la qual cosa no vol dir oblidar la prudència. Cal seguir les instruccions, respectar les prohibicions i limitacions decretades i mantenir les tres mesures elementals –distància, mascareta, rentats de mans– que no caldria repetir, de tan conegudes.

En espera de vacuna o vacunes segures i eficients, sobre el termini que cal esperar encara per a l’arribada, no hem de tenir por ni desconfiança, sobretot dels visitants que ens arribin pel sud del Runer o el nord del Baladrà, com tampoc dels qui retornin d’un viatge.

El risc de xenofòbia és un dels més comuns en les societats actuals, sobretot en les que es consideren més desenvolupades, d’allò que en diguem primer món, del qual ens considerem part.

I és encara més injustificat aquest sentiment en la mesura que les contaminacions ja es troben en l’estadi de les que s’anomenen comunitàries, donat l’augment de les dificultats per seguir la traçabilitat de cada brot, perquè cada dia són més nombrosos i més complexos i diversos els seus orígens.