Coneixement compartit com a base per actuar

Els darrers mesos el president del consell d’administració de la CASS i jo mateix, com a president de la comissió gestora del fons de reserva de jubilació, hem participat en dos actes que es venen fent recurrentment des de fa anys. En un d’ells compareixíem davant dues comissions legislatives per fer el punt als consellers generals de la gestió de la CASS i de la situació economicofinancera del fons de reserva de jubilació (FRJ). Al cap i a la fi no hem d’oblidar que la CASS i l’FRJ es gestionen a partir de preceptes i paràmetres definits per llei. És, per tant, fonamental que qui té la responsabilitat de fer i aprovar les lleis tingui tota la informació sobre el que ha de legislar. En el segon compareixíem davant els mitjans de comunicació per detallar els resultats de la gestió de l’FRJ l’any 2019 i els vuit primers mesos de l’any 2020 –un any especialment complex en l’àmbit de la gestió d’actius per la incertesa que ha generat el Covid-19–. Un acte igualment important perquè els milers de persones i empreses que aporten els seus diners a l’FRJ han de saber com es gestionen, i quina és l’evolució de les obligacions d’un fons que té com a únic objectiu pagar les pensions.

Centrant-me en l’FRJ, val a dir que tant en una compareixença com en l’altra vam explicar l’estricta realitat dels comptes. Vam recordar els criteris de gestió fixats per llei l’any 2015, així com l’objectiu –també definit per llei– que ha de complir la gestió: assolir una rendibilitat superior a la inflació andorrana a mitjà i llarg termini. En aquest sentit vam exposar que la rendibilitat anualitzada obtinguda en el còmput dels darrers 10 anys (2010-2019) han estat del 2,61%, complint l’objectiu de batre la inflació anualitzada d’aquests mateixos anys, que ha estat del 0,88%. Vam insistir en l’evolució que seguirà el fons els propers anys segons demostren els càlculs actuarials que periòdicament es fan, i vam constatar que s’ha de persistir en noves mesures que complimentin les moltes que s’han pres des de l’any 2008.

En definitiva, un exercici de transparència previst a la pròpia llei que obliga els que tenim responsabilitats en l’FRJ. Però no tothom ho veu així. S’han aixecat veus que interpreten que explicar la situació del fons i els seus reptes genera alarmisme i evidencia que no s’ha fet res els darrers anys. No ho comparteixo. De fet, crec que no únicament tenim el deure d’informar, sinó que els afiliats a la CASS tenen el dret a saber en tot moment com funciona el règim públic de pensions, com es gestionen els seus diners, quin rendiment s’obté de la gestió, quina pensió tindran sobre la base d’allò que han cotitzat, quants diners hauran aportat al llarg de la seva vida laboral i quants n’haurà d’afegir l’Estat per completar la seva pensió.

Només una informació completa permetrà un debat seriós i positiu sobre el model de pensions, i només un coneixement profund de l’evolució que seguirà la branca de jubilació de la CASS i el fons permetrà situar les pensions en el centre del debat polític. Una actitud paternalista que endolceixi la realitat només pot retardar les mesures o fer-les més tèbies.

Explicar les coses tal com són també permet posar en valor el que s’ha fet des de l’any 2008 en relació amb les pensions. Perquè, cal dir-ho, s’ha fet i s’ha fet molt. Però també s’ha de saber que cal fer més. Comencem per contextualitzar el que s’ha fet. Des de l’any 1968 fins al 2008 el sistema de pensions no va patir cap variació en el càlcul de la prestacions ni en la cotització. Durant quaranta anys entre assalariat i empresa van aportar un 8% del salari al fons de pensions. Ara, després de les modificacions legislatives aprovades els anys 2008 i 2015, l’aportació al fons de pensions és del 12% del salari. Per tant, en set anys es van incrementar les cotitzacions per la jubilació un 50%. Aquesta no ha estat l’única mesura, però sí la de més impacte de totes les preses. Per si sola ha suposat un increment dels actius del fons de 302 milions d’euros des de l’any 2010. Si el Consell General no hagués aprovat aquests increments i encara cotitzéssim el 8%, l’any 2019 les aportacions fetes per treballadors i empreses ja no haurien estat suficients per pagar les pensions d’aquest mateix any. Haurien faltat sis milions d’euros que s’haurien hagut de pagar des del fons. Per contra, el que ha passat és que les cotitzacions de l’any 2019 han sumat més que les pensions pagades i l’excedent ha permès aportar al fons 41 milions d’euros. Si ho valorem pel conjunt dels darrers 10 anys, entre les mesures i la rendibilitat obtinguda per la gestió, l’FRJ ha passat de tenir uns actius valorats en 719 milions d’euros l’1 de gener del 2010 a uns actius valorats en 1.391 milions el 31 de desembre del 2019.

Dins d’aquest mar de milions és normal que qualsevol ciutadà que ha treballat tota la vida cotitzant el que li han demanat es pregunti per què hem d’estar preocupats. La resposta és perquè els objectius de l’FRJ s’han de mirar a llarg termini, no n’hi ha prou de saber que les pensions es pagaran els propers 15 o 20 anys, ens hem d’assegurar que es podran pagar sempre, i la millor manera és preveureu amb molt de temps. En aquest sentit hauria anat bé que des del mateix any 1968, a mesura que sortosament augmentava l’esperança de vida, s’haguessin anat actualitzant les cotitzacions. Però ara no serveix de res lamentar-nos-en. Al contrari, ens hem de felicitar que des de l’any 2008 s’ha començat a recuperar el retard, i ens hem d’exigir que es continuï fent.

L’FRJ surt de la premissa irrenunciable, i compartida per totes les forces polítiques representades al Consell General, que Andorra ha de preservar les pensions. Per això es va fixar per llei que en darrera instància l’Estat n’és el garant. Però el rellevant no és qui les pagarà, l’important és que s’hagin fet els estalvis suficients per pagar-les. Per fer-ho no hi ha mil solucions. Possiblement tampoc n’hi ha una de sola, però dins del paquet de mesures la de seguir apujant progressivament les cotitzacions és inqüestionable.

Explicar-ho no és un exercici d’alarmisme, és un exercici de realisme i anticipació. Forma part de les responsabilitats de la comissió gestora i del mateix consell d’administració de l’FRJ. Igual que ho és analitzar, valorar els impactes econòmics i donar opinió tècnica sobre les reformes que vulgui impulsar el Govern o el Consell General. En el darrer debat d’orientació política es va anunciar l’inici dels treballs entre els grups parlamentaris per abordar la reforma de les pensions. La tercera en 12 anys. Una bona notícia.