Diaris, televisió i publicitat

La setmana passada em vaig subscriure a l’edició on line de La Vanguardia. Durant molts anys he estat lector en paper d’aquest diari i des de fa un temps ho faig en l’edició digital. M’hi he subscrit vàries vegades i al cap d’un temps m’he donat de baixa. A l’hora d’escriure aquesta columna he tornat a donar-me de baixa. La raó? No es pot suportar el bombardeig constant de publicitat, tant pels lateral de la pàgina web com entre la informació que publica el diari. Un desastre. A mi em posa dels nervis i em fa molta ràbia.

L’edició digital del Diari d’Andorra també inclou publicitat a la capçalera i als laterals, tot i que s’ha de reconèixer que no és tan invasiva. Serà potser una qüestió de disseny.

Però hi ha d’altres diaris, com per exemple The New York Times, que a part d’oferir subscripcions a molt bon preu (durant els sis primers mesos pago un euro al mes) no posen publicitat, ni als laterals, ni dins de l’edició digital.

Entenc que la majoria de diaris sobreviuen per la publicitat, també sempre ha estat d’aquesta manera en l’edició en paper, i que en els temps que corren a molts els resultaria pràcticament impossible continuar sense tenir-ne, i és evident que la transformació digital ha suposat nous reptes i noves maneres d’enfocar el periodisme.

La possible solució és el disseny, la manera de incloure-la. De fet, el format per a mòbil és molt menys invasiu, però diguem que tampoc el mòbil és el lloc més atractiu per posar-te al dia de la informació.

En qualsevol cas, si no es pot arribar a fer una edició més atractiva estaria bé que s’obrís la porta a la possibilitat de pagar una subscripció més cara, alliberada de la maleïda publicitat.

Altres plataformes de televisió cometen el mateix error o es passen pel forro la idea inicial. Canal plus va néixer fa molts anys com la gallina dels ous d’or, com la plataforma que oferia continguts sense publicitat; ara, Movistar + emet publicitat, te l’emboliquen i volen convertir-te en un apostador professional: el tema dels anuncis de cases d’apostes és en la meva opinió de jutjat de guàrdia.

En canvi, les noves plataformes, que a sobre són mes econòmiques, Netflix, HBO i d’altres, sols et fan pagar una quota i t’alliberen del martiri publicitari.

Si a mi m’oferissin una plataforma en què pogués triar el contingut que m’interessa i que ara sols ofereixen a Movistar em canviaria d’un dia a l’altre. Tot arribarà, però sembla evident que surt més a compte pagar una quota una mica més alta i poder veure els continguts que t’interessin sense cap tipus de publicitat.