Estructurar el model econòmic? Tres preguntes i tres possibles respostes

L’enfonsament global de l’economia a conseqüència de la pandèmia és una realitat que objectiven totes les dades que podem consultar. Cadascuna pitjor que l’anterior. Amb dades actualitzades a juny del 2020, Espanya i Itàlia lideren les previsions de l’FMI amb descoratjadores caigudes del 12,8% del PIB. Països veïns com França estarien en un descens del 12,5%, Portugal de l’11,3% (dades OCDE) i Andorra de l’11,4% (dades Fitch Rating). És la major reculada de la història des que es tenen registres i és la conseqüència de l’aturada gairebé absoluta de l’economia entre l’abril i el juny a conseqüència de la paralització gairebé total de l’economia i dels nous rebrots. El nostre model econòmic està en escac, però no és el moment que subestimem la nostra capacitat de resiliència i de reinvenció. Això sí, hem de fer-nos preguntes i buscar respostes.

La primera: com governarem una economia sense creixements?

La resposta, segons el World Economic Fòrum, està en la natura. L’estudi del WEF El futur de la natura i els negocis, el segon de tres informes en la sèrie New Nature Economy, parla del canvi cap a una economia més positiva per a l’entorn. I no es tracta de combatre només el canvi climàtic. Això és essencial, però el repte va més enllà. Es tracta de realitzar una transformació fonamental en tres sistemes socioeconòmics: l’ús d’aliments, terra i oceà; infraestructures i construcció, i energia i extracció. L’informe estableix 15 transicions a realitzar en un pla d’acció que podrien generar fins a 10.100 milions de dòlars en valor comercial anual i crear 395 milions d’ocupacions l’any 2030.

L’aposta per l’agricultura basada en uns canvis d’hàbits alimentaris més saludables podria arribar a generar 4,3 milions d’ocupació i 195.000 milions de dòlars el 2030. L’adopció d’un comerç minorista sostenible ens estalviaria més de 130.000 milions de dòlars i evitaria més de 148 milions de tones de residus. Alhora, la implantació de noves tecnologies amb solucions positives per a la naturalesa en la creació d’infraestructures –actualment el 40% del PIB mundial– generaria més de 117 milions de noves ocupacions i 3.000 milions de dòlars de negoci addicional o estalvi de costos. I com no, la introducció d’un model energètic més eficient, amb energies alternatives, una millora en l’extracció de recursos, i canvis en la mobilitat, generaria 87 milions de llocs de treball i 3.500 milions de dòlars en oportunitats de negoci d’aquí al 2030.

Tot això amb una recomanació als governs que combinin sis mesures de polítiques de forma transversal: millorar la quantificació del rendiment econòmic més enllà del PIB –nous KPI–, incentius per a la innovació, una millor planificació i gestió dels actius marins i terrestres, l’eliminació de subvencions que posen en perill l’estabilitat laboral a llarg termini, la inversió en noves capacitats i un major suport financer destinat a solucions naturals.

Però la segona pregunta és: com ho fem?

La prestigiosa economista Mariana Mazzucato en una línia similar parla de construir un futur innovador i sostenible que funcioni per a tots en què els governs han de crear valor, invertint i innovant, i afrontant la triple crisi actual (sanitària, econòmica i climàtica) i no tornar al business as usual.

Per això és absolutament important el suport a les empreses a curt termini per preservar la capacitat productiva de l’economia i laboral. Però sense crear zombis. I aquí podríem reflexionar sobre el que està passant avui en molts sectors: bancari, retail, automobilístic, etcètera.

Al seu torn, tot país ha de tenir una estratègia a llarg termini que garanteixi models de negoci dels diferents sectors que condueixin a un creixement més inclusiu i sostenible. No hi ha valor sense bé comú (compromís social) i sense més natura. I això passa per relacions publicoprivades que impulsin la innovació sostenible i l’emprenedoria. Recomano la lectura del llibre L’estat emprenedor, de Mariana Mazzucato, del 2015.

I aquí va la tercera pregunta: qui lidera aquest canvi?

Seguint la tesi de Mazzucato, la sostenibilitat i innovació són vitals i no són exclusives de la iniciativa privada (no entraré en una discussió més profunda entre el model keynesià o el model liberal), i per això el futur necessita aliances. Requerim líders (tant del sector públic com el privat) creïbles i competents (amb mètode), amb capacitats d’assumir riscos i aliances. Líders com a mínim amb tres valors: empatia, humilitat i vulnerabilitat. Líders que donin veu i posin en valor l’equip, la comunitat. Seran líders ètics (terme utilitzat per Max H. Bazerman), que responguin a guiar-se per l’objectiu de crear el major valor per a la societat que puguem aconseguir de manera realista.

Aquests líders poden fer molt més que el seu propi comportament sigui més ètic. Poden multiplicar exponencialment la quantitat de bé que fan encoratjant uns altres a ser millors per la seva capacitat d’influència. Sören Kierkegaard, filòsof danès pare de l’existencialisme, afirmava que “la vida només pot ser compresa mirant cap enrere, però ha de ser viscuda mirant cap endavant”. Decidir el món que volem és clau i amb això tots (líders, ciutadans, consumidors, empresaris, empleats…) som responsables de sumar les nostres capacitats i aportacions a reestructurar i millorar el nostre model econòmic i social.

*Anna Olsina

Experta en finances, banca, gestió patrimonial i innovació tecnològica