La tribuna

Mancança

El seny ha disparat la demanda de vacunes contra la grip comuna i en falten

Creat:

Actualitzat:

Amb un petit retard sobre els Estats veïns, dilluns passat va començar la campanya de vacunació contra la grip comuna i aquesta vegada sembla que no ha estat necessària cap crida a la població perquè acudeixi a rebre la dosi immunitzadora. Ans al contrari, sembla que el seny ha disparat la demanda arreu, al punt que les farmàcies s’han quedat sense.

En anys anteriors, tret dels grups de risc davant aquesta malaltia estacional -gent gran, dones embarassades, professionals de la salut i altres en contacte amb gran nombre de ciutadans, etc.- qualsevol persona, amb recepta de metge per acollir-se a l’empara de la CASS, o sense i al seu propi compte, podia comprar la dosi i acudir al CAP o requerir els serveis d’una infermera o infermer perquè l’hi injectessin.

Aquesta vegada no n’hi ha a les farmàcies. Els proveïdors habituals –dos d’espanyols i un de francès, segons s’explicava a aquest mateix diari– han reservat la seva producció a hospitals i centres de salut del seu propi territori. Tot seguint la llei de l mercat, de l’oferta i la demanda, tot sembla indicar que la segona ha superat la primera i alguna cosa hi té a veure la pandèmia de la Covid-19.

I no seria perquè els de les grips, que amenaça d’arribar com cada any, de les ja superades del pollastre i del porc, també poden ser o són coronavirus, tot i que diferents. Dit d’una altra manera: a manca de vacuna específica, aquesta que s’ofereix ara no ens posa a cobert de la pandèmia.

Tanmateix, la malaltia estacional ha comportat, més d’una temporada i a llocs ben propers, la saturació fins al col·lapse d’hospitals i sistemes sanitaris en general. Aquí ja s’ha anunciat la previsió d’una sobrecàrrega, especialment de la medicina primària, que a més ara és referent obligat per continuar els tractaments amb especialistes, quan es necessita. I és que els símptomes, o part dels símptomes com ara febre, i tos, són comuns a una i altra afecció, amb el risc d’alarma consegüent en les persones que s’hi troben.

No és gens estrany que els CAP hagin rebut sol·licituds massives d’aquesta vacunació, ni que amb la mateixa generalització d’una demanda globalitzada hagi portat a un desabastiment. Temporal, perquè ja s’ha anunciat també que el Govern intentarà adquirir les dosis necessàries en algun altre proveïdor; alemanys, per començar.

L’allau de peticions d’hora als centres d’atenció primària és, doncs, un símptoma del seny generalitzat de la població, sigui o no per consideració i solidaritat amb el col·lectiu de professionals de la salut.

I ja que hem parlat del sistema de via preferent, des que es va anunciar la posada en marxa, alguns ja van (vam) advertir del risc econòmic que podia suposar per duplicitat de despesa de la CASS en alguns casos, com ara els de malalts crònics tractats per un o altre especialista reiteradament.

Hi ha excepcions a l’obligatorietat de la derivació per part del metge preferent, i així es permet la consulta directa sense penalització a oftalmòlegs, odontòlegs i ginecòlegs –en un cas insòlit de discriminació positiva de la dona, perquè no han estat inclosos els uròlegs-

Al servei de consultes externes de l’hospital, davant qualsevol petició d’hora per a un/a especialista, exigeixen constància de la referida derivació per part del/la facultatiu/va generalista referent. Per molt que s’hagi repetit la mateixa consulta cada any, o diverses vegades a l’any. I vet aquí que es duplica el càrrec –i la despesa- a la CASS, com a mínim una vegada, fins que el responsable del segon nivell esdevé “especialista referent”

En el seu moment es va rebre aquest sistema actual com una via de racionalització de l’ús del servei de salut. Però en algun cas, com el referit, sembla que no ho és. I llavors cal preguntar-se si no estalviaria el tràmit un examen per part del SAAS de la història clínica del pacient concernit, que permetria comprovar el caràcter habitual de visites al llarg d’anys anteriors.

Aquesta mena d’exigències reglamentistes –més que reglamentàries– de tràmits no estrictament necessaris, evitables, un antic líder de les nits esportives a la ràdio espanyola, les definia com a “burrrocràcia”. (Així, amb tres “erras”).

tracking