La sostenibilitat després de la Covid-19, més que mai

Abans de començar, crec que és important definir què vol dir sostenibilitat.

La sostenibilitat consisteix a proveir el millor possible l’avui sense posar en perill els recursos del demà. És a dir, exactament evitar el que la cultura popular castellana anomena “pan para hoy y hambre para mañana”, aplicat a qualsevol mena de recursos: econòmics, materials, humans, socials i ambientals. L’Informe Brundtland de 1987 ho defineix de manera tècnica i oficial com a “satisfer les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures”.

Aquest maleït virus, la Covid-19 –sota el meu humil parer–, hauria hagut de servir-nos per fer-nos canviar la perspectiva, la manera de fer i fins i tot de pensar!

Segons l’Organització Mundial de la Salut, les malalties infeccioses suposen una quarta part del total de patologies: algunes en expansió, altres que apareixen de nou. Hi ha més de 1.400 espècies patògenes per als humans que es propaguen de persona a persona.

No és d’estranyar, doncs, que la hipermobilitat de les persones i de les mercaderies faciliti tant les epidèmies com l’arribada i expansió d’espècies invasores. És en aquest sentit que prenen més força que mai conceptes com economia circular i producció de Km 0.

El mateix passa des d’un punt de vista ambiental. Quants de nosaltres no vàrem apreciar la millora de la qualitat de l’aire i de la contaminació acústica durant el període de confinament?

L’escalfament del planeta impacta en els ecosistemes i, de retruc, en la nostra salut. L’OMS publicava el mes de maig de 2020 un article en què deia que la Covid-19 ha palesat la urgència d’ampliar les solucions d’energia sostenible a tot el món.

Per assolir el 2030 els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), els països hem de protegir els èxits ja assolits i accelerar els esforços per aconseguir una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a tothom.

Si volem protegir el planeta, les energies renovables, l’estalvi d’energia i, en definitiva, el respecte pel medi ambient, són el camí a seguir.

Realment, crec que som a temps d’actuar, de fer-ho de manera decidida. La Covid-19 ha posat al descobert la nostra feblesa, i aquest fet ens hauria de fer canviar la forma de pensar i d’actuar. Ho dic per nosaltres, però sobretot pensant en el futur de les nostres filles i fills.

En els camps de l’economia, social i ambiental ens cal fer les coses de manera sostenible. Encara no és massa tard.

A Sant Julià de Lòria hi estem treballant de valent des de fa uns mesos. I tot i que tot just fem les primeres passes, m’agradaria compartir algunes de les accions que estem impulsant en matèria de sostenibilitat.

Amb referència a l’estalvi d’energia, ja hem canviat tot l’enllumenat de l’avinguda Verge de Canòlich substituint totes les làmpades existents per làmpades de tipus led. La intenció és que, a poc a poc, tota la parròquia tingui aquest tipus d’il·luminació.

Segurament, molts ja heu vist el daltabaix que tenim a l’avinguda Verge de Canòlich. Una obra, la de la separativa de les aigües, que genera moltes molèsties però que és estrictament necessària.

Ja tenim a les mans un pla de desenvolupament energètic que ens permetrà implementar energies renovables a la parròquia i ser una administració lliure d’emissions de carboni. Per assegurar-nos que anem per bon camí en aquest sentit hem calculat la petjada de carboni, el que ens permetrà veure si fem bé els deures.

Pel que fa a impulsar el consum de productes de km 0, estem introduint la carn del país als restaurants de Naturlandia, així com un sistema sostenible pel consum de begudes.

Paral·lelament, hem començat el procés per obtenir la certificació de Turisme Sostenible de la Biosphere. Aquest label ens compromet a impulsar una administració sostenible i a tenir un pla de sostenibilitat.

En els propers mesos –si el Govern ens cedeix l’ús d’uns ter­renys al centre del poble– condicionarem un petit espai envoltat de natura perquè les lauredianes i els lauredians en puguin gaudir.

Els recursos econòmics del comú són molt preuats. Aquest any més que mai. Hores d’ara, ja hem revisat el pressupost fins a dues vegades amb la finalitat de tenir un pressupost sostenible.

Primeres passes d’un projecte compartit, que esperem recórrer plegats.

Els nadius americans diuen que la terra no és l’herència que hem rebut dels pares, sinó el llegat que hem de deixar als nostres infants. I darrerament hi penso sovint. Cada cop més, quan estic en família amb els meus dos fills em demano: quin món els deixarem?

I la resposta només està en el que avui siguem capaços de fer per aconseguir-ho.