A flor de pell

Sembla que tothom està més nerviós del que seria recomanable. Tenim les sensacions a flor de pell i en la situació actual saltem de seguida.

Ho pensava fa uns mesos i ara, malauradament, encara em resulta més evident: d’aquesta pandèmia no en sortirem gaire reforçats, ni solidaris, sinó més aviat a l’inrevés. Tant de bo m’equivoqui.

Ja he escrit vàries vegades el que penso sobre la pandèmia de la Covid-19. És difícil, molt difícil, bregar amb la situació, però en l’àmbit personal no crec en teories de la conspiració.

Com ho han fet els governs? A Andorra, Espanya, França, o a qualsevol altre lloc?

Ho han fet malament, o com han pogut, o com han sabut, o ho han fet bé? No ho sé, i el que sobretot no sé és si algú ho hauria fet millor. Potser sols el model de Nova Zelanda podria servir i en podem treure profit de cara al futur. Però països que en la primera onada eren un exemple a seguir ara es troben immersos en una situació semblant a la d’Andorra i els seu veïns.

Personalment no entenc moltes de les mesures aplicades; però sí que comprenc que hi ha gent en situació límit; gent que quasi no pot aguantar, ni sobreviure, i que em molts casos les poques ajudes rebudes no són suficients.

Sembla clar que el millor que podem fer és intentar buscar i aportar idees, no per la força sinó per la confiança. Però també sembla clar que les paraules no serveixen per a gaire, que el món és ple de bones intencions que no condueixen enlloc i no donen de menjar.

Iniciatives a Andorra com les de la gent dels bars somdebar semblen encaminades a cercar solucions sense crispar els ànims. Parlar amb el Govern. Intentar trobar una sortida però mantenint, en la mesura d’allò desitjable, la calma, sense pensar que van per tu sense motiu.

Ningú a Andorra, ni per lògica en el món civilitzat, es vol carregar ningú, perquè sobretot en aquesta pandèmia del que es tracta és de salvar vides i de no col·lapsar un sistema sanitari que comença a estar ofegat.

Una cosa és no entendre certes mesures que t’afecten directament i una altra ben diferent pensar que t’estan discriminant.

Ho he dit al principi. Les sensacions estan a flor de pell. Faríem bé d’asserenar els ànims.

Com deia l’altre dia en acomiadar-se de política l’expresident de l’Uruguai José Mujica, “si una cosa he après en aquesta vida és que l’odi no condueix enlloc”.

La situació actual és tan fràgil que la sentència de José Mujica és un dels principis que hauríem d’aplicar per recuperar tot allò que estem perdent.