D'un debat de la justícia

Aquest estiu, a França i de manera quasi desapercebuda, s’ha fet pública la notícia de la publicació de l’informe encarregat pel govern francès sobre el futur de la professió dels advocats al país veí. És el conegut com Informe Perben, redactat i elaborat per l’antic ministre francès Dominique Perben.

En un esforç d’honestedat política, les autoritats franceses han volgut posar la llum sobre les dificultats i entrebancs amb què actualment es troba aquesta professió. Les conclusions fan una descripció poc encoratjadora d’una professió en situació de crisi, i la desconnexió creixent entre el sistema judicial i els advocats i, per via de conseqüència, entre la justícia i els administrats.

Entre altres punts que aquest informe posa en relleu cal destacar la feble dotació de recursos pressupostaris destinats a la justícia gratuïta i d’ofici, la constant violació i erosió del secret professional que empara l’advocat i la manca de diàleg i concertació entre advocats i l’administració de justícia.

A la lectura d’aquesta notícia ens podem preguntar si aquest esforç d’anàlisi del món judicial no seria també benvingut a Andorra. En efecte, les reiterades manifestacions, tant del Col·legi d’Advocats com de diversos advocats a títol individual o fins i tot del col·lectiu dels procuradors, han evocat i manifestat el seu malestar creixent amb la situació actual de la justícia andorrana, la qual és com a mínim de degradació. La resposta aportada pels poders públics ha estat de treure sistemàticament ferro a l’assumpte amb un discurs que de vegades fa una impressió de triomfalisme exageradament forçat o fins i tot de negació obstinada de la realitat. Una realitat complicada en la qual malauradament ens trobem tots els dies els advocats, els procuradors i els seus clients.

Si bé és cert que els esforços per atorgar mitjans a l’administració de justícia han estat efectivament realitzats, som molts els advocats que pensem que això no serà suficient i que, a la llarga, els problemes sistèmics que existeixen tornaran a sorgir més d’hora que tard. No és voluntat d’aquest escrit culpabilitzar cap col·lectiu o cap poder públic, però sí fer un toc d’atenció i cridar els estaments polítics a prendre cura de les decisions polítiques que s’estan adoptant, vetllant que allò que es pretén que siguin solucions no resultin ser finalment problemes afegits.

Així, per exemple, la nova Llei del Codi de Procediment Civil que havia d’entrar en vigor en un principi el gener de l’any vinent i que finalment sembla ser que serà suspesa fins al mes de maig del 2021, conté en la seva versió actual mancances greus en relació amb aspectes tècnics que el Col·legi d’Advocats i també el Col·legi de Procuradors han denunciat reiteradament. Aquests defectes no haurien fet altra cosa que provocar nombrosos recursos que haurien suposat de ben segur un agreujament de la situació judicial. Molts advocats som els que creiem que aquesta llei sense les necessàries modificacions no hauria pogut funcionar correctament i era doncs necessària la seva suspensió fins a la correcció.

D’altra banda i paral·lelament el projecte de llei d’accés digital a l’administració que el Govern té sobre la taula i que està lligada amb l’anterior, no preveu la digitalització de la totalitat dels expedients i no assegura que aquests estiguin disponibles digitalment, fet que dificultarà la tasca de l’advocat i la defensa dels drets dels ciutadans.

Aquests últims anys la confiança de l’administrat i ciutadà en l’administració de justícia s’ha erosionat notablement i continua fent-ho. Per adonar-nos d’això solament cal tenir en consideració els nombrosos recursos d’empara efectuats denunciant els terminis excessius dels procediments judicials. Políticament no ens podem permetre el luxe de maltractar una de les nostres institucions i som molts els que creiem que tots hem de fer un esforç per reconstruir aquest lligam entre l’administració i l’administrat. Això passa indubtablement pel reconeixement dels errors comesos. Procedir a l’adopció de noves lleis sense tenir en consideració una problemàtica ja crònica de l’administració de justícia podria desembocar en una perillosa desafecció de l’administrat envers un dels pilars essencials de la democràcia.

Obrir el debat de la justícia andorrana és un acte de valentia i d’honestedat política i, en aquest sentit s’orientaven les propostes tant des del Col·legi d’Advocats com des d’algun banc del Consell General. Seria bo fer una reflexió i agafar aquesta oportunitat que se’ns presenta. En aquest sentit és doncs una bona notícia la recent proposta per part de l’executiu de dur a terme i impulsar la creació d’una taula de treball i de reflexió a l’entorn a la qüestió de la justícia i del seu futur.