Conseqüències americanes

Diuen que molts americans no tenen ni idea d’Europa, de la distribució dels estats del continent, i que a bona part d’aquest grup si els preguntes on és Espanya la ubiquen en algun lloc d’Amèrica del sud. Ja no cal dir el que passa amb Andorra, que fàcilment es converteix en Angola o en un país imaginari del qual ens salva el nostre passaport.

Ara, als EUA hi ha hagut unes de les eleccions si no més ajustades, sí més estranyes de la historia. La victòria de Joe Biden ha provocat la reacció d’un Donald Trump enfurismat que a part de fer la guitza posa en perill la democràcia americana.

He de confessar com aquesta vegada he estat molt interessat en el que passava al país i he anat seguint, des de la nit de les eleccions, com avançava el recompte de vots i, consegüentment, com es distribuïen els estats.

I també he d’admetre que per primer cop he arribat a tenir una radiografia completa de tots els estats que formen part del país. Durant molts anys també he ignorat on estaven situats molts dels estats que conformen els Estats Units. A quasi tothom d’Europa li és molt fàcil ubicar Nova York, Califòrnia, Florida, Alaska i si m’apressen para de comptar. El meu coneixement arribava una mica mes lluny, Texas, Nou Mèxic, Arizona, Novaw Jersey, Delaware... i tot hi així em costava situar al seu corresponent estat ciutats tan conegudes com Atlanta, Phoenix o Chicago.

Ara he fet un curs intensiu i després de tants dies d’incertesa i dels que seguiran, començo a tenir una radiografia molt més àmplia des Estats Units, i compleixo aquella fantàstica regla que mai no és tard per aprendre o que mai no te n’aniràs a dormir sense saber una cosa més. Per fi els puc ubicar correctament i ja en podré fer una fotografia molt més encertada. Segur que alguns estats encara em ballaran una mica, però molts ja es quedaran fixats a la memòria.

I l’aprenentatge no acaba aquí, perquè si és veritat que l’aparició de plataformes com Netflix m’ha permès en els últims anys aprendre anglès, aquests dies les hores passades davant de noticiaris de diferents cadenes americanes també han ampliat la meva facilitat de comprensió.

Així que al senyor Trump, a qui m’agradaria perdre aviat de vista, però que molt em temo que seguirà fent de les seves, almenys li podré agrair que m’hagi permès millorar el meu anglès i conèixer una mica més la distribució del territori i l’especial idiosincràsia del poble americà.