Centre de dia per als padrins: gestió Creu Roja

Parlar una altra vegada de la pandèmia (SARS-CoV-2) que ens està tornant a sacsejar aquestes darreres setmanes és, com a mínim, esgotador. Ja no parlem de la virulència inusitada que va afectar, afecta i –per desgràcia– afectarà la població des d’un punt de vista mèdic i sociosanitari; els darrers mesos trobem a més un sector poblacional que es mostra apàtic i més mancat de paciència amb la gent que l’envolta, hi ha menys recursos econòmics en determinats sectors de la població. La tònica habitual no hauria de ser aquesta.

Les mancances que observàvem que estaven afectant els països del nostre entorn han esdevingut habituals en el nostre país, i això malgrat els esforços del Govern i de tots els agents socials. Com a tothom, l’entrada de la pandèmia el mes de març ens va venir de nou i hem hagut de bregar amb els mitjans de què disposàvem, cadascú des del seu lloc, però mantenint la situació com s’ha pogut.

En aquesta segona onada de la pandèmia, la capacitat d’una entitat com la Creu Roja –com vull creure que ha passat a tots els actors de la nostra societat que han tingut un paper rellevant– s’ha enfortit i n’hem après. Vam saber valorar en un primer moment els recursos de què disposàvem i els vam optimitzar per gestionar millor el que visualitzàvem. En el mateix sentit, el personal que hi treballa, malgrat la situació generada, així com els voluntaris en tots els àmbits, han estat a l’altura de les circumstàncies. No es van estalviar esforços i aquesta vegada tampoc no ho farem. Res enforteix més una entitat com la nostra que el fet de saber que compta amb el suport de la seva població. I se’ns demostra cada vegada que tots i cadascun de nosaltres passegem pel carrer i se’ns felicita per la tasca que estem duent a terme contra la pandèmia.

A començament de març no pensàvem pas haver de posar en marxa una botiga solidària per a les famílies més desvalgudes. La vam concebre a començament d’agost a partir de les evidències constatades per la nostra gent damunt del terreny. La botiga es va crear per poder atendre millor una problemàtica que ens depassava a tots com a país. La intuíem, la vam detectar i l’hem sabuda gestionar de la manera que consideràvem més adient, sempre en comunicació constant amb tots els agents socials de casa nostra, Govern inclòs. Tampoc pensàvem que habilitaríem –estarà llest molt aviat– un centre de dia perquè els nostres padrins puguin disposar d’unes hores en un entorn molt més acollidor que no pas el que estan tenint els darrers mesos: des de mitjan març els centres de dia van haver de tancar a causa de la greu crisi sanitària que s’intuïa; es va mirar de protegir la ciutadania més vulnerable, la nostra gent gran. Des d’aleshores, els centres de dia romanen tancats. Les famílies que s’ocupen dels seus padrins a casa han deixat de ser anònims per convertir-se en vertaders herois per a la resta de la població. Els padrins han aguantat estoicament el confinament. Un cop més ens han donat una lliçó de vida i, malgrat tot, molts ens manifesten que troben a faltar l’obertura d’algun centre per recuperar una mica la vida que tenien abans.

Des de l’entitat que presideixo s’ha fet un nou pas endavant: habilitarem un centre de dia gestionat el cent per cent per la Creu Roja. Si una entitat humanitària com la nostra –en aquesta problemàtica generalitzada i difícil per a la nostra població– no s’esmerça a ajudar els seus conciutadans en aquests moments de crisis sociosanitària no seríem dignes del país.