Piles electroquímiques

Les piles, aquests ginys petits generadors de corrent que produeixen una tensió contínua gràcies a una reacció química i que consten d’un electròlit i dos elèctrodes, s’han convertit en una part indispensable del nostre món. Sense elles no funcionarien moltes coses i, per extensió, amb les seves corresponents millores i modificacions també són indispensables en l’automoció i el futur dels cotxes elèctrics.

Però tornem a les piles elementals. La setmana passada vaig comprar un paquet de quatre piles per canviar les del ratolí de l’ordinador. Vaig posar les dues piles noves i a l’hora d’establir la connexió, el ratolí no funcionava. Vaig obrir-lo un altre cop i vaig comprovar si les havia posat correctament, cada elèctrode al seu lloc. Estaven bé i tot hi així, res de res. Vaig canviar-les per les altres dues noves i seguia sense funcionar. Què podia passar? El ratolí s’havia espatllat? Fallava la connexió sense fil?

Llavors vaig recordar el que em va passar farà uns vint anys, en un viatge de premsa a l’alta punta del món.

Estava fent un reportatge en una petita i preciosa illa on vivien unes cent persones.

Com sempre portava tres càmeres per cobrir el reportatge. Dues Nikon digitals (les oficials per dir ho d’alguna manera) i una petita Minolta. Una de les Nikon duia piles de liti que eren difícils de trobar; l’altra, les piles alcalines normals de llarga durada. Feia alguns dies que estava de viatge i de la primera càmera ja havia acabat fins i tot la pila de recanvi. Quant a la segona, es va fondre tan sols arribar a l’illa, i com que portava piles de recanvi les vaig canviar, tretes recentment del paquet. La segona càmera tampoc funcionava; així que no em va quedar més remei que treballar amb la petita Minolta que no tenia res a veure quant a prestacions i qualitat d’imatge amb les altres dues. Vaig salvar el reportatge per poc i sempre em vaig penedir de no haver tret tot el partit a uns paisatges realment espectaculars.

En tornar del viatge vaig anar al taller Nikon a Barcelona a reparar a càmera i l’home que em va atendre i a qui li anava a entregar la càmera em va preguntar si havia canviat les piles. Valga’m Déu. Òbviament, sí. Però l’home, abans de fer-me cas ho va provar, i, misteris de la ciència, la càmera funcionava perfectament. Ostres! El problema mai havia estat en l’aparell sinó en unes piles noves, que estaven gastades, i és evident que en aquell racó perdut del món també podia trobar les piles normals; així que vaig aprendre la lliçó.

L’altre dia vaig estar a punt de cometre el mateix error. Que si el ratolí estava espatllat, que si fallava la connexió sense fil… Així que vaig anar a comprar unes altres piles noves, les vaig posar i el ratolí funcionava.

Prenc nota: unes piles de recanvi no sempre són suficients. Imagino que els fabricants no hi estaran gaire d’acord; però més enllà de les marques, de vegades passa. Les piles, com altres coses a la vida, no són infal·libles.