Parlar malament la llengua és millor que no parlar-la

Esmenta el periodista Magí Camps i Martín al programa del país veí, Espanya, Els Matins de TV3 el passat 15 de setembre. En aquesta entrevista també apareix la lingüista Maria Carme Junyent i Figueras. El tema a debatre és el català i la seva reducció alarmant de catalanoparlants en els últims temps, ja que a finals del segle XX el 50% de la població catalana el parlava, però actualment tan sols el 30%; és a dir, en menys d’un segle un 20% dels catalans l’han deixat d’utilitzar com a llengua vehicular.

Encara que el català el parlen més de 10 milions de persones, és irrefutable que, quan algú ens parla en castellà, automàticament abandonem el català en lloc de ser a l’inrevés. Fins i tot quan catalanoparlants escoltem pel·lícules amb el doblatge en català se’ns fa estrany, ja que no hi estem acostumats.

En el programa també es presenten dos llibres: un escrit pel periodista Magí Camps anomenat Parla’m amb estil i un altre redactat per la lingüista Carme Junyent titulat El futur del català depèn de tu.

Un tema a ressaltar són les dues portades dels llibres, ja que tenen diverses similituds; els dos llibres tenen el títol en negre i el nom de l’autor en vermell; alhora els dos contenen dibuixos de peixos. Al mateix temps tenen algunes diferències, com ara que el peix de la Carme Junyent està sol i viu, a més llueix la bandera catalana en una peixera que conté poca aigua, és a dir, un ambient advers tant en context (està sol) com en entorn (no té aigua).

D’altra banda, el llibre d’en Magí Camps conté una capsa rodona plena de sardines però n’hi ha una que està a fora, sola.

El fet que siguin peixos pot fer referència al mediterrani i que els peixos estiguin morts o gairebé sense aigua reflecteix les mancances i possible extinció que pateix l’idioma.

El que més sorprèn és que en poc temps un 20% de la població hagi deixat d’utilitzar el català, quan, la població dels anys 80 no havia estat escolaritzada en català però el parlava la meitat. En canvi, en l’actualitat, amb el català a les escoles se suposa que més gent l’hauria de parlar, però ha causat un efecte contrari. Tampoc es pot oblidar que una nació com Andorra té com a idioma oficial el català, fet que evoca a la seva perduració.

A més, que la primera persona que va fer un discurs en català a l’ONU va ser l’aleshores cap de govern d’Andorra, Òscar Ribas Reig, el 28 de juliol del 1993 davant de tots els representants.

M'agradaria acabar amb una frase un xic modificada però que ens pot fer pensar:

“El futur de la llengua catalana depèn només dels catalans.”