Emmanuel Brousse i Andorra al mig

Avui celebrem la dissetena edició de les Trobades Culturals Pirinenques, creades i impulsades per la Societat Andorrana de Ciències, de caràcter itinerant en col·laboració amb altres entitats culturals de banda i banda del Pirineu. Enguany, obligats per la pandèmia, serà una trobada a través de les pantalles, no presencial, emesa des d’Andorra la Vella, durant la qual podrem veure les exposicions d’una bona colla de veus parlant del tema: Aliances territorials pirinenques. De la part andorrana, la Susanna Simon i Torralba, directora del Pla de gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, ens parlarà de l’Agermanament de dos paisatges culturals, les Causses et Cevennes i la Vall del Madriu-Perafita-Claror. L’Antoni Pol i Solé, arquitecte i urbanista, i el Joan Ganyet i Solé, arquitecte i polític, de l’Àrea Econòmica Especial Andorra-Pirineus. El Pere Roquet i Portella, secretari general de l’Organisme Andorrà de Cooperació Transfronterera, de La Comunitat de Treball dels Pirineus i Andorra, 38 anys de cooperació transfronterera. El Landry Riba i Mandicó, veterinari i secretari d’Estat d’Afers Europeus del Govern d’Andorra, de Solucions transfrontereres per afrontar els reptes dels territoris de muntanya: el rol del futur acord d’associació entre Andorra i la UE. El Joan-Carles Rodríguez i Miñana, notari, president de la Cambra de Notaris del Principat d’Andorra, de Límits i fronteres: cooperació transfronterera a Europa. El Domènec Bascompte i Grau, historiador i arxiver del Comú de Canillo, de La solidaritat entre els territoris pirinencs: alguns fets i situacions històriques amb afectacions a les Valls d’Andorra (s. II aC- s. XXI). L’Ivan Moner i Seira, geòleg i nivòleg del Conselh Generau d’Aran, i el Guillem Martin i Bellido, físic, meteoròleg i nivòleg del Servei Meteorològic d’Andorra, de l’Adaptació de la plataforma ALBINA per a la traducció automàtica del butlletí d’allaus al Pirineu. L’Antoni Ubach i Mortés, exconseller del Govern d’Andorra d’Educació i Cultura, de Treball i Benestar Social (1982-1984), de Comunitat de territoris transfronterers: Sextània i el Jordi Guillamet i Anton, historiador, D’Andorra a Tolosa. Com s’hi anava a la segona meitat del segle XIX.

Fa molt goig veure com en aquesta edició la participació andorrana hi és notable, a diferència d’altres anys en què és més prima. Ja espero amb candeletes l’exposició de l’Antoni Ubach i la seva proposta de relligar territoris anomenada Sextània. Visió conjunta d’un espai amb dos eixos de rotació, un entre Foix i la Seu d’Urgell i l’altre entre Llívia i Saint Bertrand de Comminges. I Andorra al mig. Particularitats territorials, base de qualsevol economia domèstica, però consuetud històrica i relacions de veïnatge compartides durant segles malgrat les ratlles frontereres i que potser, i segur que sí, cal tornar a fer rutllar. En la Sextània de l’Antoni Ubach intuïm calat històric, ja des d’època antiga i correlacions, amb estira-i-arronses però amb una eficàcia i pragmatisme reveladors si els estudiem en detall. Res a veure, al meu parer, amb l’Àrea econòmica Especial Andorra-Pirineus, proposada per Pol i Ganyet, proposta de carta als reis de la Unió Europea que no toca vores, mai més ben dit, perquè divaga sobre el mapa capriciosament i sense el sentit nuclear o concèntric necessari quan es tracta de persones, de comunitats. L’economia és senyera en el progrés social, és clar, ha de prevaldre com a motor, però sense les relacions directes, cordials i afectives, l’economia és freda i glaçada, només són números, quan el beneficiari final són les persones. Ho podem veure aquests dies en les negociacions entre Andorra i el Govern de la Generalitat de Catalunya per poder deixar pas franc a la frontera del Runer als residents a Catalunya per la Puríssima. Casar la intel·ligència diplomàtica andorrana i la catalana faria el fet i reviscolaria ànims i calaixos. Esperem que així sigui.

Tornant a les Trobades Culturals Pirinenques no puc deixar de parlar d’Emmanuel Brousse (Perpinyà, 1866- Paris, 1926), a qui sempre saludem -fent un tomb en honor seu- en passar vora el seu monument erigit a Mont-lluís l’any 1930, quan acudim a Ceret com fa dos anys o a Sureda com ara fa un any, i no cal dir en anar a la Diada Andorrana de l’UCE de Prada de Conflent. Tot fent el tomb de respecte amb el cotxe, en veu alta llegim: “Au bienfaiteur de la Cerdagne, au défenseur de la viticulture, à l’apôtre des économies, au ministre mort pauvre.” I ho fem perquè fa cent anys aquell bon home accionava i es lliurava a millores i a empreses possibles, d’abast territorial i profitoses, que d’això es tracta. A cent anys vista, les lliçons de la història ens remeten a números i a estadístiques i en tindríem una visió parcial i fins i tot ofuscada sinó tinguéssim en compte les persones i els personatges inherents a la seva època. Persones comunes, treballant i empenyen en l’anonimat i altres més destacades i visibles. Emmanuel Brousse, de qui el 1926 en celebrarem el centenari de la mort, és un d’ells. Com ho fou Miquel Meranges, l’alcalde de Llívia que, vist que la vila no volia atendre’s a la sentència del Tribunal de Prades del 1878, i pagar la part proporcional de drets de pastura a les Bulloses i ja que es perdrien uns drets que venien de l’any 1035 -donats en testament pel comte Guifré II de Cerdanya- l’alcalde ho va pagar de la seva butxaca, empenyorant-se, quedant arruïnat i el que és pitjor, perdent el senderi. El pobre, anava de dia pels carrers de Llívia, amb un fanal encès a la mà, cercant les seves propietats. L’any 2030, per cert, l’hotel del Pla de Bones Hores, obrat el 1980 a tocar de l’embassament de la Bullosa (presa que fou construïda el 1904 en terrenys de Llívia a canvi d’altres a la Coma de la Grava i al Solà de la Coma), per tenir aigua i per fer electricitat destinada al Tren Groc, inaugurat l’any 1910, passarà a ser propietat de Llívia. Abans, d’aquí dos anys, el 2022, celebrarem l’arribada del tren a Puigcerdà. Coses d’aquest país conviscut en veïnatge amb Andorra, d’aquesta Sextània de l’Antoni Ubach que ens espavila i ens hauria de fer reviscolar.