La cursa

Tot i les “dents de serra” habituals en les gràfiques d’aquesta mena, dades i opinions dels experts conviden a pensar que la segona onada de la pandèmia va a la baixa, a poc a poc, i si no accelera més és per les imprudències de la minoria pertinaç contra les consignes prudents.

Potser per això es mantenen i s’allarguen les restriccions al nord i al sud que tant afecten l’economia nacional, per veure si es poden aixecar quan s’apropi més el Nadal.

Ja s’ha perdut el pont de la Puríssima per obrir la temporada alta i tant de bo si es fan realitat les reobertures de les fronteres a mitjan mes vinent, perquè a més de l’afluència als camps de neu s’asseguri la campanya de compres de regals per a les festes i alleugin la crisi paral·lela.

A partir d’aquesta situació, i d’assumir que no podrem celebrar la reunió de la família llarga passant fronteres, continua una cursa entre dos futurs: el d’una tercera onada de la pandèmia que s’augura i les vacunacions anunciades a partir del primer trimestre de l’any vinent.

Com a mínim tres de les fórmules en la fase final d’experimentació, les dues americanes i l’europea d’Oxford semblen a punt per a l’homologació oficial, la distribució i l’aplicació massiva. I el Govern ens ha garantit l’abastiment necessari a través de la Unió Europea i dels Estats veïns.

Hem de mantenir la prudència durant l’espera, que s’albira ja curta, per conèixer les arribades a la meta, i que la primera a creuar-la sigui la salvífica.

No podrem triar ni l’origen, ni conseqüentment les característiques, de la vacuna finalment accessible per a la ciutadania. Ni el ritme, ni els grups als quals se’n donarà la prioritat.

Els anuncis d’efectes secundaris i de dificultat de conservació, especialment del producte de l’americana Pfizer –per cert, la que va patentar i produir primer la viagra– no pot deixar de crear dubtes en bona part de la població sobre la conveniència de rebre-la, no només de la minoria irreductible que es creu les falses notícies de conspiracions i assumeix com a principi no immunitzar-se ni immunitzar els nens contra res.

Tanmateix, els analistes que estudien i alteren els resultats de les enquestes –que en general coincideixen a situar només en el 40 per cent de la gent favorable a vacunar-se de bon començament– els qui les passen “per la cuina”, també mostren el convenciment que, més d’hora que tard, la gran majoria d’aquests escèptics canviaran l’actitud.

La prudència respecte de la vacunació semblaria fins i tot més estesa que l’obediència a les consignes de “distància-mans-mascareta”, encara imprescindibles.

L’inici de les campanyes i, sobretot, les confirmacions de la seguretat i l’eficiència del –o els– nous productes farmacèutics seran l’estímul més decisiu perquè els escèptics i fins i tot els ara negacionistes es converteixin.