Andorra per a tothom

Avui, Dia internacional de les persones amb discapacitat, (DIPD) és per reflectir la creixent acceptació que la discapacitat forma part de la condició humana. De ben segur alguna vegada a la nostra vida hem vist minvada o limitada alguna de les nostres facultats físiques o mentals; pensem en aquells moments en què hem hagut de dependre dels altres per a realitzar les nostres accions, com ens hem sentit?

Pensem en les dificultats que tenen les persones que tenen alguna discapacitat per a poder realitzar les accions de forma autònoma sense dependre de ningú. En el meu cas, per exemple, no era plenament conscient d’això fins que vaig rebre la visita de la meva tieta que venia des de l’Índia; ella per desgràcia ha viscut en un país en vies de desenvolupament patint una discapacitat des de petita que la fa anar en cadira de rodes. Ella quan va arribar a Andorra només veia avantatges pel que fa a l’adaptació dels llocs i jo només hi veia impediments. Amb la seva perspectiva, venint d’un lloc on l’accessibilitat és un privilegi, aquí se sentia plenament acollida. Tanmateix, des del meu punt de vista pensava que encara havíem d’evolucionar molt en aquest sentit. I curiosament, la meva tieta és la persona que em va ensenyar a mirar el món des d’una perspectiva d’accessibilitat universal. Ella en no trobar els mitjans per viure dignament al seu país es va construir una casa a la seva “mida i alçada”, on conviu amb la seva filla i el marit amb totes les comoditats.

Penso que aquesta és la mirada integradora que hem de tenir a l’hora de construir el món, de comunicar, de jugar, d’informar, d’ensenyar, etcètera, per fer que tots i cadascun de nosaltres pugui desenvolupar-se dins de la societat de manera autònoma, sense dependències i sentint-se lliure per poder decidir, moure’s, aprendre o, en definitiva, viure i percebre la realitat des de la seva pròpia experiència.

Enguany, el tema del DIPD és Participació i lideratge de les persones amb discapacitat: Agenda de Desenvolupament 2030. Se centra en l’empoderament de les persones amb discapacitat per a un desenvolupament inclusiu, equitatiu i sostenible, tal com es demanava a l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que es compromet a “no deixar ningú enrere” i considera la discapacitat una qüestió transversal en la implementació dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

La societat ha de facilitar els espais perquè les persones amb discapacitat puguin accedir a llocs de lideratge per d’aquesta manera empoderar-se i crear una societat amb aquesta mirada integradora que no deixa de banda ningú. En aquest sentit, és necessari veure les persones amb discapacitat com subjectes amb drets que aporten valor i no com a objectes de protecció en situació de vulnerabilitat i desigualtat. I aquest pensament ha de ser el de les societats avançades, que no només eliminen les barreres sinó que afavoreixen l’accés d’aquestes persones al coneixement perquè puguin ser protagonistes de les seves vides. Escoltar la seva veu, trencar el seu silenci, alimentar el seu poder per a transformar la seva realitat tant col·lectiva com singular és una qüestió de compromís ètic però també de dret.

En aquest context, Andorra està fent passos ferms com, per exemple, ratificant, el 2014, la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat; comprometent-se amb els valors i els principis de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides; també, acollint la XXVII Cimera Iberoamericana, que versava entorn a la innovació per al desenvolupament sostenible, objectiu 2030, i finalment, com es va parlar en la reunió anual del 23 de novembre entre el Consell Nacional de la Discapacitat (Conadis) i el Govern, canviant el model de valoració per potenciar el canvi de mirada envers la discapacitat, creant un nou paradigma en què Andorra podria esdevenir un dels països pioners en aquest pas cap al màxim compliment del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat. Aquests compromisos necessàriament s’han de reflectir en les polítiques públiques, pràctiques, actituds i normatives de la societat, amb accions concretes que s’haurien d’anar implementant afavorint el màxim possible l’assoliment dels ODS de l’Agenda 2030, entre els quals la discapacitat se cita en set metes de cinc objectius, però que s’estén de manera transversal en tots els objectius.

Tal com es mostra en el quadre comparatiu, aquesta mirada integradora o el canvi del model de valoració cap a l’atenció a les capacitats de les persones ha d’anar més enllà de la simple supressió de barreres cap a la inclusió de tota la societat en el foment de l’accessibilitat universal. Entre altres aspectes, això implicaria el foment de la participació i conscienciació de la ciutadania; la promoció de la igualtat d’oportunitats de totes les persones en l’accés als béns, productes i serveis; la supressió de les barreres de mobilitat però també les sensorials, etcètera.

* Resma Punjabi, Psicòloga i mestra