Sense encapçalament

La vida és un trencall desconegut de molts propòsits i més inconvenients. Una realitat enganyosa disfressada des del mateix instant de néixer, evidentment, agreujada la seva existència per la supèrbia i els pocs escrúpols d’uns quants sobre una immensa majoria. Malgrat la total manipulació en tots els seus aspectes i formes preestablertes, també és un viarany d’equívocs embruixos, i de grans amors perdurables en mig de dolorosos temps d’oblits inqüestionables.

El nostres comprats silencis van encaminats a crear una societat robòtica on res tindrà un valor sentimental, noble, formós. Deliris i passió. Únicament supervivències insensibles en la fredor de foscúries nits de vint-i-quatre hores.

Tanmateix, no delirem per voler viure cent anys més i poder veure de prop estrambòtiques estructures socials futurístiques. Avui, a ple segle XXI, hi ha qui té molt clar com ha d’ésser aquest futur, mostrant i avançant ja a les novelles generacions, com serà la solidaritat i la fraternitat, sinó, que ho demanin als tretze mil immigrants, de dos mil que podia haver-n’hi, infants, dones i homes del camp de refugiats de Mòria, a l’illa de Lesbos (Grècia), després d’haver-se incendiat completament el campament on malvivien.

Desolador. Com en tants altres llocs. Quan convé, quan quelcom és fonamental d’aconseguir, ben bé prou que certes nacions treuen el cap allà on no deurien.

Però els que estem més a l’oest de Lesbos, dormint a sopluig, i amb plat i taula, tenim problemes més gruixuts. Per això anem prenyant més i més el virus, gràcies a augmentar-ne les imprudències i disminuir-ne les prevencions. Les recomanacions que arriben gairebé a diari, ens han fet perdre les brides. Així som de fatxendes i de sensats.

En mesura, és comprensible que siguem reticents amb els disciplinaris comportaments que ens han exigit, si altres conductes semblants resten lliures de normatives.

Tot ajuda a generar més dubtes al no saber gaire el que cal fer i com fer-ho.

Altrament, diguem que el procés de la Covid-19 és sabut tot just per quins l’han concebut, d’aquesta mateixa manera, deurien ser igualment conegudes les conseqüències finals que se n’espera. Els pobres de nosaltres solament sabem amb certesa els danys que provoca i, tot i així, amb la greugesa que pressuposa, seguim fent el baliga-balaga. Ens caurien els anells per oblidar-nos durant un temps de les nostres característiques costums i evitar sortides ajornables, aglomeracions excessives, trobades dispensables...?

Si ets forassenyat i vols jugar amb ta vida, fes-ho, però no ho facis amb la dels altres encara que molts, probablement per manca de saviesa, no trobem explicació amb el desenfrenament del virus en aquesta tardor, si a l’estiu, amb més sortides, festes, vacances, platja, estava més amansat.