Avís a navegants

Els escriptors no escrivim perquè ens diguin que ho fem bé o malament. Escrivim perquè ens agrada, perquè escriure és una manera de ser i de viure.

Escriure una columna d’opinió és també una feina agraïda. Hi ha dies que costa més que d’altres; hi ha setmanes que els temes surten sols i d’altres que hi dones voltes fins trobar un lloc des d’on començar, o et passa alguna cosa que et permet escriure sobre aquest particular.

Va com va.

Les opinions dels lectors importen? De vegades tens una bona crítica i t’infles o et deixen de volta i mitja i et desinfles, però retorno al principi: no escrivim per saber del que et diuen, sinó per pura necessitat.

El Diari d’Andorra és petit; rarament una columna té més de tres o quatre comentaris i entre ells, si t’hi fixes, és fàcil endevinar d’on venen els trets. Tendeixes a pensar que els bons són sincers i els dolents, malintencionats. A l’hora de la veritat, tampoc importa gaire, doncs quasi mai (de vegades sí que hi ha gent que dona el seu nom) saps d’on venen els retrets o els elogis.

Si escrivís a un diari en què la secció d’opinió tingués molts comentaris, posem més d’un centenar, em seria impossible alegrar-me o entristir-me, doncs sobre gustos no hi ha res escrit. De manera que no cal capficar-s’hi.

Les vegades que ho miro i van mal dades em sembla endevinar “personatges sinistres amagats darrere frases molt ben construïdes, persones malèvoles que venen a pertorbar la meva pau”.

Sarcasme pur.

Tenia des de fa temps una columna escrita, amb el nom d’El comentarista que ja mai publicaré –el fragment que reprodueixo és suficient–, en la qual explicava com, al meu entendre, entre les persones que acostumen a escriure comentaris al diari n’hi ha una o dues de constants, cultes, crítiques i de vegades colpidores.

“És habitual als diaris. Diguem que cada matí o a la nit fa un repàs a l’edició digital i va deixant els seus comentaris escampats per tot arreu. Com poden imaginar no deixa cap sense tallar. Escriu bé i és una persona il·lustrada i mordaç, fins al punt de que si depengués de mi, li donaria una secció fixa i l’encapçalaria amb el titular: El comentarista. El comentarista d’articles i notícies que, de la mateixa manera que fa en l’àmbit públic el Raonador del poble, mereixeria tenir una tribuna o una columna d’opinió al diari.”

Doncs ho segueixo pensant. Segur que des del diari tenen un bon registre d’aquelles persones a les quals podrien convidar a escriure aquesta nova secció. A mi m’encantaria llegir-la.