Bon Nadal Òscar Ribas

Nadal, Naixement de Jesús... Sia’m la mort una major naixença! (Càntic Espiritual de Maragall).

Nadal és abraçades, malgrat les pandèmies. Òscar, gràcies per les tres abraçades que ens has regalat.

Proclamares el dia 19 de juny de 1982 a les 17 hores: “AINA serà la casa dels nens i de les nenes, dels nois i de les noies d’Andor­ra.” El bisbe Joan Martí, amb qui festejaràs al cel el Nadal del 2020, beneí la casa per donar gràcies del somni fet realitat. Tu, cap de Govern, obries la porta de l’escola i ens donaves els deures: “Fomenteu la convivència, sembreu andorranitat fent conèixer i estimar el país, gaudiu dels llacs i dels cims... sigueu creatius.” Ens donares deures i també els mitjans. Ens facilitares amb el teu ministre Ubach l’Escola Mirall per donar cursos on es titulaven els monitors com a educadors del lleure i en el lleure. I completàreu l’obra d’AINA amb les Colònies de Govern a casa Teixidó de Sispony. Gràcies per la teva gran abraçada als infants i als joves d’AINA que durant aquests 38 anys han fet els deures que els encomanares. Gaudim d’aquest regal de Nadal perquè la vida ens mena a una major naixença.

Donar una abraçada cada matí a Andorra és donar-la al món. Ens has ensenyat que ser ciutadans d’Andorra és ser ciutadans del món. Estimar els infants d’Andorra és estimar els de Nicaragua, del Salvador, els del pare Casaldàliga, nascut a Puig-reig del Berguedà. Fou a la casa de la Judit i del Jordi i a la de les monges de la Parròquia Cisneros de Nicaragua on vaig rebre la teva abraçada i la de la Roser d’obertura a la universalitat. El mapamundi d’AINA el pots contemplar des del cim del cel amb joia nadalenca. Durant els 45 anys de colònies populars de Canillo els joves monitors d’AINA han seguit les petjades de l’estimada Judit: Senegal, Perú, Mèxic, Burkina Faso, Madagascar, nens del car­rer de Bolívia, Índia, camps de refugiats... AINA s’ha enriquit d’aquesta ciutadania del món de què tu has estat mestre des de la tribuna de l’ONU. L’escàndol de la pobresa que és una mort lenta, la pitjor de les morts, és per als joves d’AINA una major naixença.

Fou el dia 10 de desembre que ens donàrem la tercera abraçada. Amb la monitora Esther truquem a la porta de casa vostra. Us portem la felicitació de Nadal amb un DVD d’història: Andorra Romànica. Andorra Solidària. Et venim a dir que els deures que ens manares aquell 19 de juny de 1982 els hem anat fent. Tu ens tornes l’abraçada. Ens regales el teu testament: Òscar Ribas Reig Memòries. Ens el dediques; “A l’amic Mossèn de Canillo Ramon amb una abraçada. 8/ XII/2020. Òscar Ribas.” La Roser ens acompanya fins al cotxe per donar-nos l’abraçada de bon Nadal... pressentíem el teu traspàs? Tu ens signares el llibre amb la data de la Festa de la Mare de Déu de la Immaculada Concepció, quan ja feia tres dies que havia passat... Era la teva pregària d’adeu-siau a la Mare de Déu de Meritxell a qui ofrenaves les Memòries perquè fos el llibre de text per a qui vulgui ser educador del lleure a Andorra.

Em sona el telèfon. És la monitora Esther. M’assabenta de la teva mort. Estava llegint el teu llibre Memòries: “Malgrat ser una institució (l’Escola de la Salle) on la disciplina era necessària i fonamental per controlar més de mil alumnes d’entre els 10 i 17 anys, en conservo un gratíssim record. He mantingut l’amistat amb alguns companys com Joan Millàn, Josep Font, Felip Àlvarez Cuevas o Salvador Barluenga...”

Són prop de les onze de la nit. Baixo al santuari. Encenc un llantió. Faig una pregària pel teu nou Nadal, per la Roser, pels teus fills per tots els qui t’estimem: que el teu Nadal ens sigui per a tots una major naixença.

La dolça Mare de tots, la meva Confident, em somriu: “Em deixa entreveure a la seva falda l’abraçada que us doneu tu i la teva i nostra estimada Judit.”