La tribuna
Malson a la cuina de Govern
El problema a Andorra és estructural i no se li ha de donar la culpa a la pandèmia
En l’àmbit pressupostari, els ingressos menys les despeses ens donen el resultat corrent de l’any, i amb el resultat de l’exercici es fan les inversions de l’any.
Si les inversions són superiors al resultat corrent Govern no disposa de prou diners per afrontar-les i s’ha d’endeutar, i en cas contrari, l’excedent és amb el que s’ha de tornar el deute.
El PIB és el valor monetari de la producció de béns i serveis de demanda final d’Andorra, la suma de les vendes de totes les empreses d’un període, en aquest cas l’any. Per fer el càlcul del PIB hem de sumar el consum, les inversions, la despesa pública total en un any i li hem de restar el valor de les importacions.
La versió oficial del Govern augura una caiguda del PIB d’entre el 10% i l’11%.
Atès que encara no disposem de les dades de consum i inversió total d’aquest any no podem calcular el PIB, però podem fer una simulació atenent les dades de què disposem. Segons el Fons Monetari Internacional (FMI), França experimentarà una davallada del PIB del 9,8% i, veient que les nostres dades econòmiques són molt pitjors que la dels nostres veïns, és prudent i responsable augurar una caiguda del PIB del 10%, com ens diu el Govern?
Srs. del Govern, els nostres càlculs són altres molt diferents als de vostès.
M’explico: les importacions de mercaderies representen un 45% del PIB, i fins al 31 d’octubre d’enguany el comportament de les importacions de l’any 2020 era un 21% inferior amb relació a l’any anterior, el 2019. Aleshores, aplicant un principi de prudència cal assumir que el PIB d’aquest any guardarà una relació similar amb el comportament que ha tingut fins ara la importació de mercaderies.
També sabem que l’índex de vendes de les grans superfícies del comerç el mes de maig d’engunay ha experimentat una variació de -33,5%, una xifra que representa una major caiguda que la d’Espanya (-30,5%) i de França (-2,4%). Unes dades que ens fan fer-nos una idea de la caiguda real que hauria experimentat el consum intern andorrà.
Actualment el país es troba en una situació de tancament de fronteres similar a la que vam viure el mes de maig. Un mes que, com exposa l’índex de vendes de les grans superfícies, va ser molt dolent per al consum intern. Així doncs, és molt probable preveure que l’últim trimestre d’aquest any la caiguda del consum pugui ser molt semblant a la del mes de maig.
Els nostres càlculs auguren que el PIB d’Andorra el 2020 retrocedirà prop del 20%. Això significaria que el PIB d’Andorra tornaria a valors de l’any 2004.
En el període comprès entre l’any 2004 i el 2019 el PIB d’Andorra va créixer el 21%, els ingressos de Govern van créixer el 83% i la despesa corrent de Govern ho va fer el 150%.
Si ens fixem en els ingressos fiscals, en el període comprès entre l’any 2004 i l’any 2019 han passat de representar el 8% del PIB el 2004 al 13% el 2019.
Si l’economia andorrana retrocedeix aproximadament el 20% l’any 2020, la reducció dels ingressos fiscals hauria d’evolucionar en el mateix sentit, i els ingressos fiscals haurien d’estar poc per sobre dels 300 milions d’euros. Si suposem que els ingressos de Govern pels conceptes de taxes i ingressos patrimonials seran el 2020 iguals als del 2019, cosa molt poc probable, ens podríem anar a uns ingressos finals de Govern de prop dels 375 o 380 milions d’euros.
Si ens hi fixem, la despesa corrent del Govern el 2019 va ser de 384 milions, i aquesta despesa no es fàcil de reduir, els salaris, lloguers i altres despeses estan subjectes a contractes (laborals, arrendaments, manteniments…), però és que a més el 2020 la despesa serà molt superior a la del 2019 perquè haurem d’incloure la despesa sanitària i els ERTO, entre d’altres.
És a dir, que Govern ingressaria com a molt el necessari per fer front a la despesa corrent, i es quedaria sense recursos per fer front a les inversions i sense poder amortitzar el deute.
El deute del Govern a final del 2019 era de 900 milions, que representava el 32% del PIB, però a final d’any rondarà els 1.100 milions i això representaria quasi el 50% del PIB.
El dubte que se’ns presenta i el problema més gran és com fer front a aquesta situació, i amb això vull dir com fer els propers anys, del 2021 endavant, per recuperar els nivells de generació de riquesa per fer front a la situació actual.
El problema a Andorra és estructural i no se li ha de donar la culpa a la pandèmia (és un factor important però no deixa de ser un més que ha agreujat la situació), el problema ja fa molts anys que dura i els governs solament han pres mesures conjunturals i de simple maquillatge.
L’altre factor a tenir en compte és que en les dues dècades que portem de segle, 18 anys el Govern ha estat en les mans de Liberals i DA, i solament 2 en mans del PS. Durant tot aquest temps cap d’ells ha mogut ni un dit per diversificar la nostra economia.
Si hem d’esperar que un Govern com el que tenim ara compost pel “milloret” de cada casa de DA i de Liberals d’Andorra ens tregui del forat i de la misèria on ells mateixos ens han instal·lat ho tenim cru. Potser cal que comencem a pensar que els que formen part del problema no poden participar en la solució.
Els ingredients que, ara per ara, tenim són ingredients dolents, i els cuiners tampoc semblen gaire bons, així que no podem esperar un gran àpat, més val preparar-se per a una indigestió.
Potser que tots plegats comencem a pensar que ja ha arribat l’hora d’acomiadar aquests “aprenents” de cuiners. Sempre ens queda l’esperança, i l’esperança és l’últim que es perd.
Una llicència, potser la solució seria enviar el cuiner Alberto Chicote de Pesadilla en la cocina per endreçar d’una vegada per totes aquesta malmesa cuina del Sr. Eric Jover.
Estimats lectors, amb la nostra anàlisi crec que ha quedat clar que aquest Govern és un expert en l’art de la distracció i del maquillatge dels números. Aquí en tenen la prova.