La tribuna
L'any que vam viure perillosament
El 2020 serà recordat com un dels anys més volàtils i extraordinaris de la història dels mercats financers
Goldilocks: terme utilitzat per definir un estat de l’economia com al punt just, caracteritzat per tipus d’interès baixos, inflació sota control i una taxa d’atur baixa.
El 2020 serà recordat com un dels anys més volàtils i extraordinaris de tota la història recent dels mercats financers. Un període en què un esdeveniment excepcional, com la pandèmia de la Covid-19, combinat amb unes polítiques monetàries i fiscals expansives sense precedents, han provocat una de les caigudes i recuperacions més extremes en un curt període de temps.
Teníem clar que l’objectiu dels bancs centrals era evitar una aturada de l’economia mundial i que, sense una intervenció decidida de les autoritats monetàries, la crisi sanitària es podia convertir en una crisi econòmica extremament profunda. Sens dubte, una part dels seus desitjos s’han acomplert. Els plans d’ajuda fiscal i la injecció de liquiditat amb la compra massiva de bons govern, i fins i tot de crèdit de baixa qualitat creditícia, han permès alleugerir una situació que podia convertir-se en crítica.
En aquest procés, entre d’altres qüestions hem après:
–El món, tal com l’entenem, amb una interconnexió i globalització tan elevada, no es pot aturar. O almenys no es pot permetre el luxe d’aturar-se econòmicament. Tres mesos de confinament gairebé mundial ens han posat al límit del precipici.
–Les famoses TIC, tecnologies de la informació i comunicació, han evitat que el tancament social i econòmic hagi sigut absolut. I la pandèmia ha imprès velocitat a la seva adaptació i evolució futura.
–Els avenços tècnics en la investigació i en el sector salut són enormes. A l’espera de la seva provada eficàcia, és una fita extraordinària que en un espai tan curt de temps s’hagin desenvolupat multitud de potencials vacunes.
Però també és cert, que un altra vegada hem resolt una situació econòmica complexa, amb la impressió de més i més diners. I sembla força acurat deduir que una part de les pujades i els preus actuals dels índexs borsaris, a més de les expectatives de la recuperació econòmica, també estan suportats per aquesta injecció monetària.
La realitat és que tenim des de fa mesos dues circumstàncies que s’han comportat com a vasos comunicants, i que han centrat l’atenció dels inversors; pandèmia i bancs centrals. Alhora que el primer, si es confirma que finit, comenci a deixar de ser una preocupació, començarem a ocupar-nos del segon. Però ara mateix ens trobem en una situació idíl·lica, en la qual els dos vectors es creuen en el temps.
Això ha provocat que s’hagi configurat un nou entorn benigne per als actius de risc, el que podríem anomenar Pandemic Goldilock. La penúltima fase de tipus d’interès baixos que faciliten la justificació de cotitzacions amb grans expectatives. Un cercle virtuós per als mercats financers en què només falta sumar-hi una normalització de l’activitat econòmica.
Què podem esperar per al proper 2021? Tot i la incertesa sobre l’evolució de la pandèmia, podem fer l’exercici d’avaluar quin és el dibuix que ens podem trobar durant els propers mesos, vinculat a una tornada a una realitat condicionada a la Covid:
–Recuperació de sectors més impactats: aquí trobem una àmplia gamma de noms de les companyies més afectades per la pandèmia, és a dir, el sector financer, viatges i entreteniment, i l’energètic.
–Normalització de les cotitzacions del sector tecnològic: això no significa que s’hagin de produir caigudes, però les companyies més vinculades a un món tancat a casa no podran seguir descomptant un escenari en què aquesta situació s’eternitzi.
Addicionalment, cada vegada es fa més probable la implementació de mesures antimonopoli sobre alguns dels gegants tecnològics.
I el mercat de bons? Aquí ens trobem amb unes circumstàncies molt particulars, en les quals els bancs centrals intentaran mantenir els tipus d’interès reals baixos. Però el seu ambiciós objectiu és aconseguir que l’economia es recuperi i es generi inflació. Després d’un llarguíssim ral·li dels bons govern, es podria obrir la porta a un canvi de paradigma en relació amb el que s’ha viscut els últims 20 anys. Però es necessitaran dos factors addicionals, que no seran senzills d’assolir; un mercat laboral saludable i amb una renda disponible important per consumir, i un increment de la capacitat de fixar preus per part de les empreses.
Aquest potencial canvi de paradigma obre l’escenari a mantenir una posició a mitjà termini defensiva amb la inversió en bons, alimentada per un retorn esperat molt baix o negatiu. Un context en què convé diversificar amb alternatives en economies emergents, estratègies de cobertura, o inversions en actius o sectors sensibles als tipus d’interès.
Per la nostra part, i com a especialistes en gestors de risc, mantindrem el nostre control de volatilitat, previsiblement imprescindible per als temps que estem vivint. Aquesta és la nostra base de treball de les carteres gestionades dels nostres clients. La preservació de capital és un dels nostres fonaments, que ens ha permès navegar amb prudència en un primer trimestre de caigudes extremes i acabar assolint resultats satisfactoris en un any complex.
Un clar exemple d’aquest estil està expressat amb el Sigma Balanced, un fons mixt d’inversió directa amb quatre estrelles Morningstar en la seva classe P, que ja ha assolit l’11 de desembre uns retorns anuals del 4,67%, 3,91%, i 3,19% en cadascuna de les seves tres classes.
Aquest 2020 ha posat a prova la capacitat de gestionar entorns extremament volàtils. I no sabem si tornarem a tenir alguns d’aquests episodis en el proper 2021. Però sí que tenim la certesa que aquest any que hem viscut perillosament ha tornat a demostrar que el més previsible és allò més imprevisible.
*Jordi Riera, Head of Advisory & Portfolio Management