Terrasses a l'hivern

Sempre he estat un enamorat de Grècia. Des de que hi vaig anar per primer cop amb divuit anys acabats de complir hi he tornat sempre que he pogut, en qualsevol època de l’any. La raó és simple: a l’estiu el país és ple, tot i que amb la gran quantitat d’illes que hi ha sempre trobes racons on gaudir d’unes bones vacances, però durant la resta de l’any la situació es molt més tranquil·la.

El primers cops sempre hi viatjava a l’estiu, amb cotxe des d’Andorra. Passava per l’antiga Iugoslàvia, abans de la guerra, i el viatge era tota una aventura, amb parades a les platges de Croàcia i visita obligada a Dubrovnik.

Després vaig començar a anar-hi a la tardor o a la primavera, i algunes vegades a Atenes, una ciutat que sempre m’ha agradat, els mesos de gener o febrer, la millor època si es volen visitar ruïnes i museus en òptimes condicions.

D’Atenes i dels pobles en general em xocava que a l’hivern estiguessin les terrasses obertes. Bars, tavernes i restaurants sempre tenien les terrasses disponibles, i si no plovia era molta la gent que dinava o prenia una copa a l’aire lliure.

A Andorra i a Barcelona, per exemple, fins fa ben poc i per regla general a partir de l’octubre les terrasses estaven tancades.

Ara amb la irrupció de la pandèmia i la crisi del negoci, sobretot a Barcelona, les terrasses estan obertes tot l’any. És veritat que encara no ha fet gaire fred, déu-n’hi-do aquests últims dies, però sembla evident que en una terrasseta amb sol es pot aguantar la mar de bé.

A Andorra fa molt més fred i la història és diferent, però també tenim diversos exemples a les pistes d’esquí de com es pot estar a fora i prendre alguna cosa. Quan el sol llueix, i a Andorra passa durant moltes hores, les terrasses a les pistes estan plenes i no hi ha problema a menjar fora si vas ben abrigat.

Ara amb la pandèmia, sobretot a les ciutats hi ha moltes terrasses, i sorprèn com de plenes estan, sobretot al migdia. Al vespre, quan encara estaven oberts els restaurant, també l’ocupació era bastant gran, sobretot en aquelles que posaven estufes de gas. La gent jove no té inconvenient a seure a la fresca.

Si deixem de banda tot l’assumpte referent a la Covid-19, crec que les terrasses han vingut per quedar-se i està bé que sigui d’aquesta manera.

Una mica d’aire fresc no fa mal a ningú i els propietaris de bars i restaurants amplien la clientela. En països mediterranis cal aprofitar la bonança del clima.