Pensaments per la Dolors Torres Vidal (la Dolors del Roc)

Dolors, te n’has anat sense fer soroll, de forma anònima, i degut a la situació actual, sense el merescut comiat del poble de Canillo i de tota la gent que et coneixia.

Però has marxat lliure, igual que la vida que has tingut. Una llibertat que has gaudit i que transmeties, com un dels valors més preuats. Una vida intensa, apassionada, il·lusionada amb les coses més petites i les que més importen, una vida generosa i agraïda, en la qual sempre t’has preocupat més pels altres que per tu mateixa, per cultivar més el ser que el tenir.

Vas néixer a cal Roc, una casa tradicional de Canillo, al peu del carrer gran, des d’on de ben petita els teus pares et van inculcar el valor del servei (a l’hostal) i de la causa pública. Uns valors que has sabut mantenir amb el teu compromís amb la gent del poble i els turistes que, durant més de 50 anys, han passat per la teva perruqueria a la placeta de Montaup, amb l’olor inconfusible dels productes de perruqueria, del tabac i de l’última capa de pintura que havies decidit posar!

Una perruqueria que ha vist pentinar fins a quatre generacions de canillencs i que havia esdevingut el teu refugi, la teva socauma, però sobretot un lloc de trobada de molta gent del poble, fent rotlle al banc del costat per comentar o discutir qualsevol aspecte d’actualitat o de record dels vells temps.

No et vas jubilar mai perquè senzillament no podies parar de fer coses, de tenir inquietuds i projectes. Vas emprendre la reforma i embelliment de la perruqueria encara no feia un any, que no has pogut estrenar. Però per tu, l’important era sempre avançar i mirar el bon costat de la vida, amb simpatia, ironia i humor, acceptant els desafiaments del destí però buscant-li sempre la part positiva.

Hauràs estat una canillenca de la generació del 68, moderna, transgressora del conservadorisme estèril, inconformista, presumida, espontània, autèntica... Però un tret que de ben segur que et caracteritzava era el teu esperit intemporal i juvenil, amb certa innocència, capaç de congeniar amb totes les generacions alhora. Encara no fa gaire lluïes amb orgull, i amb cert atreviment admirat per molta gent del poble, els vestits de carnaval que la Ramona de cal Borró et feia a mida!

Els últims anys també has pogut gaudir de petits plaers, amb les sortides de vacances (curtes) o de visites, amb el teu company Jordi, de les quals sempre tornaves amb un detall i regals inesperats i originals.

Deixes un buit intergeneracional al poble de Canillo i per a tota la gent que t’ha conegut. Però un buit que s’omple, de seguit, amb l’energia i l’esperit d’eterna joventut de les persones que sempre es recorden amb un somriure.

Marxa en pau Dolors, el teu llegat perdurarà per sempre a la memòria dels que hem tingut la sort de conèixer-te. DEP.