Locomotora Trump, estació final

Fa quinze dies relatava el malson tingut en somiar una visita a Andorra del president Trump, rebut a Sant Julià de Lòria, i en la primera fase del somni veure’l baixar de cara pel Tobotronc i abuixant-nos com un toro boig. Poc podia imaginar que el dia de Reis unes banyes de tres pams de llarg entrarien al Capitoli dels Estats Units d’Amèrica i es passejarien donant tustades i bramant aclamacions en favor del president Trump i en contra del president electe, Joe Biden, qui prendrà possessió del càrrec dimecres vinent. El malson tingut amb Trump continuava el seu periple passant a tocar el campanar de Santa Coloma –que se n’endugué una garrotada de braç de gegant boig–, i enfilant cap al Consell General, acompanyat pels revoltins frisosos de glamur mediàtic d’una fada anomenada Calisay. Sort que el malson es va acabar just en el moment de sentir la campana de començament de sessió al Consell General, esfumant-se de cop la carota enfellonida de Trump que entrava ves a saber amb quines intencions. Potser, vist l’assalt dels seus seguidors al Capitoli el dia de Reis, amb les mateixes intencions de fer forrolla i trastocar les normes democràtiques en nom, ai las!, de “la democràcia segrestada.” Perquè si una cosa arriba a ser no tan sols esperpèntica, sinó ja nauseabunda, de la manera de ser del president Trump, és omplir-se la boca amb invectives contra el guanyador de les eleccions presidencials, el Partit Demòcrata en conjunt, amb frases com: “ens han robat les eleccions”, “ens han segrestat la democràcia”, rebudes pels seus aduladors amb crits guturals i ganes d’ataconar i de desenterrar la destral de guerra. Aquesta ha estat la darrera traca encesa pel president Trump, una vergonyosa incitació a assaltar el Capitoli sense el més mínim sentit de responsabilitat moral ni de digna autoritat, perquè justament en els quatre anys del seu mandat ha demostrat que no en té, ni de moral ni de dignitat. Vergo­nya president Trump, vergonya!

Esperpèntic i mal educat; maltractant i silenciant els periodistes que han gosat plantar-li cara; grapejant, ratllant el racisme, de manera fastigosa les minories ètniques; acusant de les plagues de la Bíblia europeus, xinesos i sud-americans; abrandant focs d’encenalls i així sentir-se més il·luminat al seu tron daurat; encoratjant les masses a saltar-se normes escrites i maneres de fer convingudes, a través de les xarxes socials que ara l’han de deixar sense veu vista la seva reacció de cridar, amb males arts, a l’odi i a la venjança en perdre les eleccions. I mentider i fatxenda indecorós. Quant de mal i de quina manera tan recargolada ha fet Trump des de la seva presidència. El seu antecessor, el president Obama, ho diu directe i sense embuts: “Trump ha fet molt mal als Estats Units i a la resta de món.” Només el darrer any, amb la pandèmia, ha generat i induït a dubtes i ha obrat en fals testimoni, donant-se-les d’omnipotent, farsant i burleta: “no a la mascareta”, “sí al clorit de sodi o directament el lleixiu a raig, perquè si va bé per desinfectar les superfícies també ens anirà bé si en prenem un got o per via intravenosa”, “prudència amb la vacuna, que és invent d’uns malvats manipuladors”, és a dir, barra lliure i gresca a dojo. I tot això valent-se la majoria de les vegades de les xarxes socials, l’única via oberta –fins ara que li han barrat– per enlairar tantes bestieses i consignes forassenyades. I d’aquesta manera tan poc raonada de procedir, se n’han fet ressò, li han rigut les gràcies i pitjor i tot, l’han imitat sectors i grupuscles que a remolc de les xarxes socials, davant la pandèmia, difonen i enlairen negacions del virus i dels seus efectes en grau superlatiu, afirmacions autocomplaents, tan puerils i penoses, com insulses: “la Covid-19 té una incidència i una letalitat baixíssimes”; “hi ha grans científics, grans metges internacionals, que veuen el virus com poc més que unes pessigolles”, i conspiracions extraterrestres i el que vulgueu.

La darrera d’aquestes quimeres ha estat dir que les grans nevades, abundoses i extenses, han estat provocades també per aquells ogres manaires que ens fan ballar com putxinel·lis i a través de la vacuna contra el virus ens volen posar una mena de xips, com els que es posen als gossos, per així programar-nos el cervell i vigilar-nos a través de les antenes de telefonia mòbil. Però no tenint-ne prou de dir que les nevades han estat provocades ruixant des d’avions la poció màgica de fer neu de l’Astèrix, diuen que la neu és de plàstic i que si li acosteu una flama, cremarà! Sort que la locomotora Trump arriba a l’estació final i minvarà el sotragueig tan corcó i molest que durant el seu mandat ens ha tallat la maionesa i l’allioli.