Carta al nostre amic Jaume Esteve

Jaume,

Quan la Nani ens va comunicar que havies escalat el cim més alt i més difícil, se’ns van omplir els ulls de llàgrimes i ens vam quedar sense paraules.

Hem pres consciència que la situació és irreversible, un moment molt trist que mereix unes paraules.

Els Ruquerols som uns afortunats d’haver pogut compartir amb tu experiències, coneixements, emocions i farts de riure, tots aquests anys.

Les teves paraules, la teva generositat infinita i el teu sentit comú han sabut seduir-nos, una vegada rere l’altra, per seguir-te les traces i recórrer tots aquests indrets amagats i espectaculars de les nostres muntanyes. A peu i sobretot amb esquís de muntanya, has estat un regal!

Ens has contagiat amb el teu entusiasme i optimisme innats que caracteritzen el teu poder de lideratge, per desafiar nous reptes i fer-te costat en la celebració de la Copa del Món d’esquí de muntanya. Entre estrès, bronques i rialles, ens has fet grans!

Jaume, tots aquests anys ens has donat una gran lliçó, simplement per la teva manera de ser: bona persona, sincer, sense embuts, amb ganes de complaure i sense rancors. Gran amic dels teus amics, has estat un referent!

La teva perseverança i el teu esforç per lluitar sempre per allò que has volgut aconseguir ens han fet guanyar confiança amb nosaltres mateixos, i ens has fet més forts. Has estat la nostra admiració!

Avui, però, plorem que la medecina no t’hagi fet justícia.

Jaume, AMIC, en cada traça que obrim estaràs al davant.

T’estimem.

Els Ruquerols.