Inversors sostenibles, solidaris, responsables… qui dona més?

En els últims temps, la nostra societat ha abraçat amb fervor una sèrie de termes que s’usen indistintament però que no són el mateix, la qual cosa genera certa confusió en els inversors minoristes.

Voldríem aprofitar aquest article per repassar els diferents conceptes i quin pensem que hauria de ser el propòsit de cadascun d’ells a l’hora d’invertir. En general, compartim que incorporar factors ambientals, socials i de bon govern (ASG) al procés de decisió d’inversions millora la gestió del risc i genera retorns sostenibles a llarg termini.

No obstant això, pensem que hi ha diferents nivells de puresa dins del marc de la sostenibilitat. Així, si ordenéssim l’univers d’inversors seguint la proposta del professor Jon Aldecoa, en funció del seu nivell d’impacte en la societat, tindríem les classificacions que marca el quadre adjunt.

Un cas especial seria l’inversor solidari. Per aquest, entenem que la institució financera o la gestora, en la qual s’inverteix, cedeixen part de la comissió que perceben a una organització sense ànim de lucre, fundació o un altre organisme equivalent que tingui una finalitat social. En aquest sentit, un producte solidari promou l’acció social, però no necessàriament la responsabilitat social empresarial, ni la sostenibilitat, ja que no ha de considerar criteris extrafinancers en les seves polítiques d’inversió ni l’exercici de la propietat activa. A més, tampoc busca un retorn econòmic. En termes de propòsit, i tenint en compte que tots, excloent la filantropia, tenen la rendibilitat financera dins del seu mandat, podríem classificar-los així:

–Un inversor d’impacte que busca TRANSFORMAR mitjançant la inversió en teories del canvi materialitzades en projectes socials i ambientals, altament innovadors.

–Un inversor sostenible que té com a objectiu PROMOURE serveis i productes sostenibles, o determinades propostes temàtiques, com els Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS).

–Un inversor responsable que es preocupa d’EVITAR controvèrsies i de MILLORAR les diferents pràctiques de negoci.

Òbviament, ens encantaria centrar els nostres esforços en l’estratègia més pura, l’impacte, però en general són projectes amb poca liquiditat i, analitzant l’univers amb rigor, no hi ha un nombre prou ampli d’opcions per conformar una cartera diversificada.

Per això, com a expert en inversions sostenibles, crec que aquestes estratègies han de conviure dins d’una cartera d’inversió, com un element determinant a l’hora de seleccionar actius, combinat amb les diferents classes d’instruments i nivells de risc i liquiditat.

A vegades consistirà a ser responsable i convèncer un consell, a través de la política de vot, que s’estan duent a terme pràctiques de negoci que poden ser nocives a mitjà termini, i altres ser d’impacte i mesurar adequadament l’efecte real d’un producte concret, en termes socials.

En resum, per fomentar, com a inversors, un desenvolupament econòmic que satisfaci les necessitats del present, sense comprometre les necessitats de les futures generacions, és necessari preveure diferents dimensions que ens permetin actuar en funció de l’estadi de la companyia en la qual s’inverteix.

*Ignacio Perea, Director d’inversions de Vall Banc